Dietari de la resistència

Day 2,304, 06:57 • Published in Egypt Cuba • by Rupert Hallamer

Per fi ha arribat el moment. Això era el que necessitàvem, i entre tots ho estem fent possible. Molt probablement, egipcis, després de mesos de negociacions fallides, d'intents avortats i de batalles perdudes, en poca estona la total integritat del nostre territori natural serà lliure de grecs. I el procés s'ha fet de tal manera que és, si més no, curiós.


Per a qui no fos aquí en aquests temps passats, o pels nous jugadors que ara, per fi, comencen a arribar per renovar la saba del nostre Estat, s'ha de saber el context d’aquest conflicte, encara que sigui molt per sobre. Portem ja algun mes ocupats per Grècia. Això, però, no es surt de l'usual en aquest eMón: som un país petit i amb recursos interessants prop d'un de massa poderós i amb necessitats creixents. També s'ha de saber que des del ministeri que regento s'ha intentat, per activa i per passiva, contactar amb els nostres veïns del Mediterrani, com explico en la primera carta d’una sèrie que més endavant seguiré. I res. Sords.

Fa unes tres setmanes, 4 dies abans de les hipotètiques eleccions al Congrés, vam programar una guerra de resistència i vam congregar els aliats demanant-los ajuda per a poder celebrar els comicis. Això va resultar, però, en un fracàs; sembla que alguns dels nostres aliats no ens van escoltar i van iniciar aquesta guerra abans d’hora, sense donar-nos temps a reaccionar. Mala sort; vam perdre i ens vam quedar sense Congrés, una situació perjudicial en diversos aspectes polítics. Però anem al gra.


La resistència egipcia cada cop creixia més.

La situació va canviar després. Els grecs, veient que teniem massa determinació, van obrir-nos una RW i la van perdre expressament per tal de reconquerir-nos abans de les pròximes eleccions sense perill per als seus interessos. El que ells no esperaven és que nosaltres, aquests mesos que hem estat conquerits, hem aprofitat per crear forts vincles amb els antics aliats; i aquells malentesos han quedat enrere. Els grecs, impotents, no han pogut reconquerir-nos, i eEgipte avança imposant-se per golejada en cadascun dels fronts oberts. No podran privar-nos del Congrés aquest mes. La nació abans fluixa, ara apareix forta amb els amics estrangers ajudant-nos.

Tot i la bona situació en la que vivim ara mateix, cal no relaxar-se, i és que el pols amb Grècia seguirà mentre ells tinguin territori amb frontera amb el nostre i segueixin encaparrats en no voler parlar, cosa que no els farà cap bé. Serà interessant veure el possible escenari que sorgirà ara quan tinguem tot el territori, amb grecs al est i al nord; per això demano que els ciutadans seguim així, forts, intractables. Des del Govern ens ocuparem de mantenir els vincles amb els aliats. Felicitats, Egipte!

Rupert Hallamer, Director