Join the new world

The Pharaoh's Government.
El Govern del Faraó.

ENGLISH

The elections have been won by our individual, so after congratulating his rivals for the electoral campaign (even if it has been so dirty) he will have to proceed in making the new Government, that has to be exactly the same as it had been previously announced or the sky would fall on him taking the shape of critics. So, doing this, the Pharaoh will start his term in a perfect way, making the opposition surrender to its sympathy, an essential thing if he wants to repeat in that position.

Taking into account that the terms only have one month of length, the President has to start to work immediately: he will have to act fast, without any embarrassment, or his time will run out. Terms are so short, and it would be nice that Plato enlarges them to give stability to the countries. But well, he will not listen to us, as he doesn’t listen to anyone.

So with the term started the Pharaoh has to fulfill citizens’ desires fast, working in the promises of his program, or the critizism will rise exponentially. Here, he will arrive to the possibility that one of the promises he introduced in the campaign could not be accomplished; that’s a serious thing, that could make the Congress, that has to be so pampered by our President, to impeach him. To avoid this, when he has seen that the promise will not be fulfilled for sure, he doesn’t have to hesitate in begging pardon in the most mediatic way blaming himself; being the first person to talk about that will give the citizens confidence with their Pharaoh, who will have more public credibility and a great patriotic sensibility. If he puts the blame to another person his public confidence will be mined in few days.

But imagine our Pharaoh can accomplish all of the promises postulated in his program. For a greater incidence, he has to be the one who annouce every success, and, if he thinks it would be nice, to magnify the facts using all the media that is in his disposition, even the MoC, his own newspaper, the feeds... To accomplish all what he has said will rise his popularity within the country, and magnifying that will even increase that rise.

Likewise, there is a thing that usually the Presidents don’t do, and that has a vital importance: to listen and talk with his citizens. Even he has a lot of work, to put attention on the electorate has to be a part of it. This is not only to be able to get reelected, but to incentivate internal participation that would be unexpectedly benefitial for the Pharaoh, as proposals from the anonymate that could make the country work better and our President hadn’t thought about; the citizens, from below, have a very different perspective of how the things have to be done, and if our individual listen to them this can lead to a greater horitzontality of the country. And, what’s obvious, if the people think about the Pharaoh as a close person, he will be for sure better rated.


Practical actions that President can do, such as proposing laws, etc.

So this are the points our President has to fulfill during the term: discredit the oppositio with good actions for the country; focus on accomplishing the promises giving great importance to them and accepting the blame for the ones that couldn’t be done; talk with as much citizens as it’s possible, even Egyptians, Catalans, or whoever that wants to build a better Egypt. If all this is done, the Pharaoh will be remembered for a lot of time, and he will even be able to be reelected; yet that’s a wrong immediate action, because our individual would be easily accused of seizing the power and that would erode his public confidence; and having done such a good term will be difficult for him to keep the standards, because having won two consecutive elections difficulties will come from everywhere. If he decides to do so, and unexpectedly everything goes better than in the previous term, opposition will start to disappear, and he will become something like a perpetual Pharaoh. But this is not democratic, so to do it well our individual will have to let pass some time between each of his terms, but without going so far from the power, being in all the next Government teams as a cornerstone of the term.


The Pharaoh Oracle.

From then on, the name of the country will be a synonymous of the name of our individual, and he will be regarded as the best democratic leader of its history. He will be the Oracle for the new generation of leaders, that will go to him begging for help.

CATALÀ

Les eleccions han estat guanyades pel nostre individu en qüestió, i doncs després de felicitar els rivals per la bona campanya (encara que aquesta hagi estat plena de retrets i males formes) s'haurà de procedir a formar l'equip de Govern, que sota cap concepte ha de ser diferent del que havia estat anunciat prèviament, o la pluja de crítiques seria digna d'un documental de desastres naturals. Així, el mandat del nou Faraó serà iniciat amb èxit, creant simpaties i estovant l'oposició, cosa essencial si es vol repetir en el càrrec consecutivament.

Només de iniciar-se el mandat, el President ha de posar-se a treballar immediatament: s'ha de tenir en compte que el càrrec té un mes de duració, i que per tant, tan si es vol optar a la reelecció o l'única intenció és el ser recordat com a un bon governant, s'ha d'actuar amb rapidesa i sense vergonyes, o el temps acabarà abans d'haver començat el programa. És cert que els mandats són massa curts i seria interessant que Plató els allargués per a una major estabilitat política, i més en països tan dividits com aquest; tot i això, i sabent que el nostre gran líder no escoltarà res del que se li digui, el individu s'haurà de cenyir al temps que se li dóna.

Des del primer moment, doncs, el Faraó ha de començar a encarar el mes, i el més aviat millor ha de tenir alguna promesa complerta, o les crítiques creixeran exponencialment com més temps es faci esperar a la població. Aquí s'arriba a la possibilitat de que una de les promeses o postulats introduïts en el programa puguin no arribar-se a complir, cosa que podria fer trontollar la legislatura al complet, i en el cas de tenir Congrés, al que s'ha de tenir sempre ben cuidat i mimat, podria dur a una d'aquelles votacions que cap President vol veure durant el seu mandat: un impeachment. Per evitar això, un cop se sap o s'ha vist que la promesa no podrà dur-se a terme, s'han de demanar disculpes immediatament de la forma més mediàtica possible, carregant amb tota la culpa; ser el primer en parlar del tema donarà al individu una major credibilitat, alhora que carregant amb totes les culpes mostrarà un alt sentit del deure, que farà que la confiança en ell segueixi intacta. Si, per el contrari, es senyala cap a una altra banda, probablement el primer cop la població confiarà en la seva paraula, però deixarà de fer-ho en el segon i el repudiarà i enfonsarà el partit en la tercera ocasió que això passi.

Anant bé, però, el individu podrà acomplir totes aquelles promeses que va promulgar en el programa. Per a una major incidència, és ell qui ha d'anunciar i, si ho precisa, magnificar els fets a través dels molts mitjans de comunicació que disposem aquí (diari propi, feeds, comunicats del Ministre de Comunicacions...); el fet de ser una persona de paraula augmentarà la seva popularitat al seu país, i si els fets són amanits abans d'ésser presentats aquest creixement serà encara més accentuat.

Alhora, hi ha un punt que tradicionalment els que assoleixen aquest càrrec no acostumen a acomplir: escoltar i conversar amb els seus ciutadans. Si bé és cert que de feina, al Faraó, no li falta, prestar atenció a l'electorat és part d'aquesta. Això no és només per a poder optar a la reelecció, que també, sinó per incentivar una participació interna que serà beneficiosa pel país i que pot comportar beneficis inesperats pel propi Faraó, com propostes que aquests ciutadans, des de l'anonimat, li llançin de forma privada i en les que el màxim mandatari no hi hagués pensat; ells, des de baix, tenen sovint una perspectiva de l'Estat molt diferent de la del nostre individu, i aquells conceptes que proposin poden ser ideals per a una major horitzontalitat del País. Si la gent veu que el seu President és proper, serà necessàriament més ben valorat.


Accions pràctiques que el Faraó por dur a terme.

Aquests, doncs, són els punts vitals a tocar durant un mandat: desacreditar l'oposició no amb males paraules i atacs sinó amb fets beneficiosos pel país, també per a ells; centrar-se en acomplir les promeses donant-li's molta importància i, en el cas de que això no pugui ser així, carregar honorablement amb la culpa i rebaixar el nivell de tensió que aquest fet pugui portar; parlar amb tots els ciutadans indistintament, siguin egipcis, catalans, o qualsevol persona que vulgui honestament el bé per Egipte. Si tot això es duu a terme, el Faraó serà recordat durant temps, i fins i tot podrà optar a la reelecció: acció, però, desaconsellable de fer immediatament, ja que agafar-se al poder d'aquesta manera portarà a un necessari desgast de la figura del nostre individu, que, en el cas d'haver tingut un primer mandat d'un nivell tan acceptable ho tindrà molt difícil per a mantenir el llistó, doncs després de guanyar dues eleccions seguides les envejes sorgiran d'arreu i els despropòsits contra la seva persona augmentaran. Si tot i així ho fa, i contra pronòstic tot surt millor que en la legislatura anterior, se li obriran les portes del cel, i sense ja oposició plausible serà una mena de Faraó perpetu. Això no concorda, però, amb els ideals democràtics del Faraó que proposo, i per tant aquest, per a fer-ho bé, ha de deixar passar un temps entre primera i segona legislatura, deixant que nous ciutadans arribin al poder però sense apartar-se'n massa, intentant ser sempre en aquests pròxims equips de Govern com a peça important, clau, en el futur del país.


El Faraó Oracle.

A partir d'aquí, el nom d'Egipte estarà lligat amb el del nostre individu, i, si la carrera és duta així, exercirà de el més visible líder democràtic. Serà l'Oracle on totes les noves generacions de líders demanaran consell.

Rupert Hallamer, Director