Join the new world

About the electoral campaign and the previous work.
Sobre la campanya electoral i el treball previ.

ENGLISH

When postulated, it would be nice that our character leaves any work he had to focus in making a good electoral campaign and a program; yet he will have to avoid any critics that could arrive because of that fact in the middle of the campaign: so if he is a presidential candidate but also is a minister it would be perfect to delegate that position’s work to the vMinister in order to prevent failures in our next President’s decisions, but always taking into account that the substitute has to be worse than our individual; that way, the good work he has done throughout the month will be highlighted.

When all the possible critics about his previous work have been dissipated, the other candidates ones will arrive, but they will not have any credibility for the electorate because it would have been showed to all the citizens that our candidate is so good in politics. Nevertheless, when we apply that in our country, Egypt, things change: Egyptians will vote the Egyptian candidate, and Catalans, a strange people, will vote one of the Catalan candidates, so anyway the critics from the other groups will come even our individual show he is highly gifted. So, if you are Egyptian, you will have to seem tough with the other ones for your voters, and nice for the Catalans; if you are Catalan you will need to seem open for the Egyptians and acceptable for the ones you represent. In the case of the Catalans, with often two candidates, what is ideal is to put yourself as a bridge between the two groups, because then neither your group nor the other will attack you directly, and also you will gain votes there and, what is important, you will help to close some of the wounds the Catalan people in Egypt have.


We will have to be like doctors.

So having finished with any shout for rebellion, our candidate will have to start redacting his program. Here he will have to be aware: if the promises he says will be done are not fulfilled, they will return to kill him politically speaking (I will talk about how to avoid that in another chapter). He will have to think in possible facts that he can really meet, according to the situation the last Pharaoh has left office: if the country is invaded, that he will liberate it or, if that’s not possible, that all things that could be done to achieve that aim will be done; if is in a good situation, that this will not be changed. From here, our individual will have to promise things in his better political aspect more than in the others, to prevent that someone could know that you can be lying or something like that; so if he is good at Economics, it would be perfect that more than the 50% of his promises are related to that.

Being here, and having the elections near him, our candidate will have to do his team of ministers; that’s a hard job, because if he wants to be integrator and announce that somebody of the opposition will be in the Government, even Egyptians or other Catalans, his own followers will critize him, but if he doesn’t do that it will be the same, but the bad words will come from outdoors of his party. Knowing this, it is better to put somebody of the opposition in to help to heal wounds, as I said before.


If we won, we will follow until the next step.

Having the team and the program, he will have to defend them until election’s day with good words, never using reproaches or accusations nor falling into traps that implies a contradiction. If he wins, congratulations! If not, he will have to restart the process.

CATALÀ

Un cop postulat, és de suposar que el individu deixarà qualsevol altre feina que tingués fins al moment per a centrar-se en fer una campanya i un programa coherents. S'ha d'evitar, però, que puguin arribar veus crítiques degut a això en plena campanya: així, si som candidats i alhora ostentem un ministeri, allò ideal és no fer res en aquell càrrec durant els dies de campanya; s'estalviarà així que alguna de les possibles propostes que aquesta persona engegués sortís malament i minés la seva credibilitat i, per tant, les opcions de ser President. És beneficiós delegar la feina a un vMinistre de tota confiança, però sempre de validesa inferior, per així marcar encara més la bona gestió que s'ha fet mentre el individu ha exercit plenament la seva feina.

Un cop enterrada qualsevol crítica referent a la gestió, seran inevitables les dels candidats rivals, però aquestes no tindran credibilitat entre l'electorat, ja que s'haurà demostrat un alt domini de la política referent a la magistratura pública anterior. Aplicant-ho a Egipte, però, la cosa canvia: els egipcis votaran a l'egipci, i els catalans, un cas complex, votaran a un dels catalans, i així les crítiques dels rivals nacionals plouran encara que s'hagi demostrat ser un superdotat. Així, si ets egipci, has de semblar dur amb els altres per als teus, i conciliador per als catalans; si ets català has de mostrar-te obert amb els egipcis i vàlid per als teus. Com bé he dit, si s'està en el grup dels catalans la cosa és més complicada, ja que hi ha dos bàndols dins d'aquests. Vist això, allò ideal és mostrar-se com a pont entre els dos grups; cap dels dos llençarà crítiques d'escarnissament contra el candidat, potser guanyarà adeptes també en l'altre partit i, a més, allò que és més important és que s'ajudarà a tancar ferides molt presents actualment al poble català d'eEgipte.


Serem com doctors.

Tenint desacreditades les males paraules i apagats tots els brots de rebel·lió, tocarà passar a redactar un programa. En aquest punt, el individu haurà d'anar molt en compte: si les promeses que es fan no són complertes després, retornaran sobre ell amb una força sobrehumana (en un altre capítol es parlarà de com evitar això). S'ha de pensar en coses possibles veient la situació en la que el Faraó anterior hagi deixat el Govern: si el país està ocupat, que serà alliberat o que, en omissió, es farà el possible o s'arribaran a pactes amb el invasor; si està en una bona situació, que aquesta no es perdrà. A partir d'aquí, el individu ha de prometre sobretot canvis en aquell àmbit que domina i en el que, probablement, ha ostentat un ministeri anteriorment, més que en els altres aspectes, sense tampoc descuidar-los. Així, si es creu que 5 noves propostes és suficient, és important que les tres més vistoses siguin sobre allò que ell més coneix, i les altres dues, tot i ser importants, no siguin tant comentades, o el tret sortirà per la culata, ja que algú que en sàpiga més ho retreurà.

Arribats a aquest punt, i tenint a prop ja les eleccions, tocarà fer l'equip de Govern; aquesta és una feina complicada, ja que si es mostra una actitud conciliadora i es fa entrar a l'oposició, siguin egipcis o catalans del bàndol contrari, el individu serà criticat pels seus propis seguidors, i si es fa el contrari el mar de retrets de fora del partit serà immens. Vist això, és preferible que, si les eleccions es guanyen, es faci entrar algú de l'oposició: a la llarga s'ajudarà a tancar ferides i aquests estaran obligats a fer-ho bé si volen tenir aspiracions de victòria en el mes següent. Potser serà un sacrifici per la persona, però aquesta farà un bé pel país que acabarà quedant palès.


Si hem guanyat, seguirem fins al següent pas.

Acabat el programa i l'equip, tocarà defensar-los fins el dia de les eleccions amb bones paraules, mai utilitzant retrets ni caient en paranys que indueixin a contradiccions. Si aquestes es guanyen, seguirem fins al següent pas; sinó, s'haurà de reiniciar el procés el mes següent i felicitar amb èmfasi al vençedor, convidant-lo a dur una política de caire integrador que permeti al individu ser dins del Govern.

Rupert Hallamer, Director