El nabosferrerisme ha mort

Day 2,717, 12:12 • Published in Egypt Cuba • by enrivax








Fa uns mesos, en el govern d’Edahi, just abans d’aquesta penosa etapa nabosferrerista, a eEgypt érem uns 100 catalans i uns 50 egipcis i varem patir un atac TO del iranians, si, els mateixos d’ara i van arribar a ser uns 40.
Els varem fotre fora.

Des de llavors, els governs consecutius del PCG, liderats per el tàndem naboal-sferrer han empetitit la comunitat catalana reduint-la a una secta del telegram.
Van enfonsar el fòrum, els canals de comunicació IRC, els feeds, ens van expulsar a alguns de les FAC, van impedir integració d’altres al PCG, van TOvejar partits i convertir-los en satel·lits, van excloure i discriminar als catalans discrepants i van menysprear i ignorar a la comunitat egípcia.

Tot això amb l’ únic objectiu de l’enriquiment personal de la secta nabosferrerista, amb un argument absurd, feixista i racista, com el de l’Estat fonamentalista Català d’eEgypt, basat principalment en parlar català.

eEgypt no es eCatalunya.
Els jueus, per exemple, abans de tenir el seu Estat propi, van estar dispersos per el mon i no per això consideraven el seu Estat allà on trepitjaven.

Es cert que nosaltres volem mantenir en el joc la nostre identitat i es evident que la nostre integració a eEgypt no passa per fer-nos musulmans i parlar àrab.
Tampoc amb la desunió anem enlloc.
A eEgypt, sempre hem sigut la comunitat mes potent, però el nostre error (el del nabosferrerisme) ha sigut pensar que aquí podíem tenir una eCatalunya clònica o paral·lela i imaginaria i potser hagués pogut ser així si fóssim molts mes.

Els que hem discrepat d’aquest projecte fallit, hem tingut sempre uns objectius mes elevats: volem fer créixer un eEstat eEgipci, reconegut internacionalment, valorat i per que no, en certa manera, temut.
Però això es quelcom que no podem fer sols i si be es cert que els egipcis no son un gran potencial en si, es necessari sumar-los al projecte i amb ells probablement altres països àrabs. Per la nostre part, tenim certa capacitat per aconseguir suports d’altres països occidentals, europeus i americans, incloent ciutadans sense eEstat i espanyols si cal.

Això no significa renunciar a un projecte català ni molt menys. Som una comunitat i anem a on anem sempre podem treballar junts i units per els mateixos ideals i objectius.
Quan ens hi posem, som eficients i eficaços.

Darrerament, s’havien obert converses serioses amb Ahmed com a representant egipci per començar un nou projecte d’Estat compartit i ja teníem certs avanços importants.
Tots sabem que Naboal i sobre tot, Sferrer, es van negar en rodó a col·laborar des del primer minut.
A sobre, Sferrer va fer un article insultant Ahmed i això va ser la gota que va emplenar el got. El resultat ja el sabem tots: dictadura iraniana.

Ara, amb els beneficis d’aquests mesos i un projecte fracassat a la butxaca, volen abandonar el país amb els seus incondicionals i deixar-nos les runes als que ens quedem.



Es per això que ara mes que mai, des de Nabolemos, demano a tots els catalans de tots els colors i ideologies, la màxima unitat.

El nostre enemic, com fa uns mesos, son els TOvers iranians, que ho son tant per nosaltres com a catalans com per els propis egipcis que no han tingut alternativa.
Aquests ja han perdut tota confiança en nosaltres i la hem de recuperar.

Hem de deixar-nos de partidismes i preparar-nos en una ofensiva de concentració per tornar a posar eEgypt en el mapa i retornar al projecte d’Estat compartit.

Potser nabosferrer us posaran la mel a la boca amb suborns o promeses a altres eLlocs, però des de Nabolemos us volem proposar un projecte de dignitat dels eCiutadans catalans.

Parlem?