Dietari de la resistència
Rupert Hallamer
Per fi ha arribat el moment. Això era el que necessitàvem, i entre tots ho estem fent possible. Molt probablement, egipcis, després de mesos de negociacions fallides, d'intents avortats i de batalles perdudes, en poca estona la total integritat del nostre territori natural serà lliure de grecs. I el procés s'ha fet de tal manera que és, si més no, curiós.
Per a qui no fos aquí en aquests temps passats, o pels nous jugadors que ara, per fi, comencen a arribar per renovar la saba del nostre Estat, s'ha de saber el context d’aquest conflicte, encara que sigui molt per sobre. Portem ja algun mes ocupats per Grècia. Això, però, no es surt de l'usual en aquest eMón: som un país petit i amb recursos interessants prop d'un de massa poderós i amb necessitats creixents. També s'ha de saber que des del ministeri que regento s'ha intentat, per activa i per passiva, contactar amb els nostres veïns del Mediterrani, com explico en la primera carta d’una sèrie que més endavant seguiré. I res. Sords.
Fa unes tres setmanes, 4 dies abans de les hipotètiques eleccions al Congrés, vam programar una guerra de resistència i vam congregar els aliats demanant-los ajuda per a poder celebrar els comicis. Això va resultar, però, en un fracàs; sembla que alguns dels nostres aliats no ens van escoltar i van iniciar aquesta guerra abans d’hora, sense donar-nos temps a reaccionar. Mala sort; vam perdre i ens vam quedar sense Congrés, una situació perjudicial en diversos aspectes polítics. Però anem al gra.
La resistència egipcia cada cop creixia més.
La situació va canviar després. Els grecs, veient que teniem massa determinació, van obrir-nos una RW i la van perdre expressament per tal de reconquerir-nos abans de les pròximes eleccions sense perill per als seus interessos. El que ells no esperaven és que nosaltres, aquests mesos que hem estat conquerits, hem aprofitat per crear forts vincles amb els antics aliats; i aquells malentesos han quedat enrere. Els grecs, impotents, no han pogut reconquerir-nos, i eEgipte avança imposant-se per golejada en cadascun dels fronts oberts. No podran privar-nos del Congrés aquest mes. La nació abans fluixa, ara apareix forta amb els amics estrangers ajudant-nos.
Tot i la bona situació en la que vivim ara mateix, cal no relaxar-se, i és que el pols amb Grècia seguirà mentre ells tinguin territori amb frontera amb el nostre i segueixin encaparrats en no voler parlar, cosa que no els farà cap bé. Serà interessant veure el possible escenari que sorgirà ara quan tinguem tot el territori, amb grecs al est i al nord; per això demano que els ciutadans seguim així, forts, intractables. Des del Govern ens ocuparem de mantenir els vincles amb els aliats. Felicitats, Egipte!
Rupert Hallamer, Director
Comments
Pole! Molt ben explicat, el poso com a article d'interés a llegir!
Moltes gràcies, és un plaer!
Nice picture rupert
That's what Greece did, without knowing it. Thanks, mate!
Genial! ets un crack Rupert 😉
Només intento mantenir el més objectivament possible informada a la població. Moltes gràcies!
La Farah Faatina m'ha enviat una foto dedicada per a tú!
Diu que això de que li hagis donat puntets vindrà a veure si et pot entrompar 😉 http://xurl.es/polaroidfarah
Mare de Osiris, MaZzZinger... Has conseguit que senti pena per Grècia... Jajajaja!
Déu meu! quina pujada de colesterol tindràs com et pilli la Fatina Rupert! 😛
Congrats, and good luck 🙂
nice to see you again 😉
I am always with an eye on you 😛
Gran feina, diplomatica i de l'article 😉
Moltes gràcies!
Molt be, votat!
Un plaer, senyor ministre!
Molt boona!!
Per bona la Pedroche!
Incrïble, ets brillant
Merci pels afalacs, però esteu exagerant! Un plaer 🙂
mojon
Lo dice alguien con esa cara de foto?
moron
Bona feina Rupert, tremendo èxit!!
Moltes gràcies SendoM!
Bon article si senyor ! i bona feina diplomàtica !
home... això de que no podran privar-nos de congrés ja ho veurem, tenen temps de sobres per borrar-nos abans de les eleccions