[UN] Ganadores juegos florales!!
Didac_Marti
Hoy especial juegos florales!
Buenas!
Por fin ha llegado el tan ansiado día! Ya tenemos ganadores para estos juegos florales 2011!
Desde UN queremos agradecer estos premios a todos los miembros del jurado, a la comisión de cultura del partido, especialmente a los participantes y ganadores de este concurso, y a todos aquellos han hecho posible tal concurso!
Lamentamos que no haya habido participación en euskera y narrativa galega, y esperamos que en las próximas entregas de los juegos florales no vuelva a ocurrir.
Muchas gracias a todos, y esperamos volver a repetirlo!
Hemos recibido grandes obras, y nos sabe mal que solo pueda haber un ganador por categoría.
Ahí van los ganadores de narrativa...
______
Felicidades a ambos ganadores! Y disfrutad de los 500 ESP's de premio!
Narrativa català:
Atrapa Àngels
-Calla- En aquell moment li vaig fer cas, vaig mossegar-me la llengua i no vaig intervenir en aquell diàleg tot i que tenia ganes de desfogar-me totalment. Vaig desconnectar d’allò que sabia que acabaria en una disputa interminable i em vaig decidir a discutir amb mi mateixa.
Vaig pensar que m’aniria be estirar-me i que em despertessin quan tot aquell enrenou hagués acabat definitivament. La gespa estava mullada i duia pantalons blancs, però en aquell moment em va ser totalment igual, indiferent, fins que arribés a casa no em preocuparia ni un segon ja que sabia del cert que no valia la pena capficar-s’hi massa. El sol era el bell mig del cel que tenia un color gris, blau, blanc... indefinit. Els ulls se m’anaven aclucant i quan gairebé m’havia quedat adormida, endinsada en aquell món de color blanc, suau, amb un sol blau em vaig adonar de que m’esperaven per marxar i que al meu costat i havia un collaret de color
platejat i una nota que i deia:
Si em somrius el cel esdevé radiant, allunyat del que et preocupa i, confia amb mi.
Acte reflex em vaig lligar el collaret al coll. De camí cap a casa ella, em va demanar de on l’havia
tret.
-No li diguis- després de quedar-me paralitzada per uns moments li vaig dir que me l’havia regalat la meva àvia. Al arribar a casa van començar a arribar també les preguntes...perquè a mi? qui? com ho ha fet?... Normal, no vaig trobar cap resposta a cap pregunta...però tenia diferents teories fantàstiques que s’anaven eliminant. Un vampir?...no, era de dia. Un
follet?...no, no hagués pogut porta aquell collaret un ésser tan diminut. Un fantasma? Alguna cosa terrorífica? De moment no en tenia ni la mes mínima idea. Tant pensar cansa, i fa venir son, així que em vaig estirar al llit i amb un tres i no res ja m’havia adormit. Van passar dies i no
tenia ni rastre de aquell ésser, fins una nit, la nit del 27 d’agost que vaig tornar a somiar amb aquell món en el que els colors principals eren el blanc i el sol, blau i al despertar al costat i tenia un sobre blanc tancat amb un gomet blau. Al obrir-lo vaig començar a llegir:
Presencia divina.
És el color de la puresa.
Estructura que ratinosa de la pell dels ocells o altres.
Postdata: afegit a una carta
Ara, ara ho sabia del cert. Un àngel. Molts cops m’havien comentat la seva presencia.-I són però no es veuen-deia el meu germà petit que li havien dit a l’escola. Vaig agafar la carta i hi vaig escriure al revers i amb majúscules:
EM VIGILES?
Signat per: Feoman14
Nom a Erepublik: James112
Narrativa castellano:
Chaahk y SU eterna lluvia:
Miles de rascacielos negros se alzan sobre mi. Su oscura semejanza se ve engrandecida por el enorme reloj blanco que se alza sobre las estrellas, haciendo de luna, inmóvil, seductora. Las agujas se mueven al compás de mi corazón. Apuntando a las 12:00, inmóviles. Aún habiendo miles de rascacielos, ni una alma por la calle. No hacen falta farolas, pues el reloj lo ilumina todo. No hay ni una estrella en el cielo, aunque el cielo esté más oscuro que lo más profundo de mi ser. En medio de toda esa jungla negra, hay una catedral abandonada, igual de negra que los rascacielos. Entro dentro, y subo hasta lo más alto. Me siento, al borde del vacío. Empieza a llover.
De repente, me acuerdo del hombre que conocí en el continente oeste:
"Se llamaba Chaahk. Era un hombre reservado, pero se notaba que había viajado por todo el mundo. Vestía con una gabardina negra que le llegaba hasta los pies, con el cuello levantado. Llevaba una boina negra también, y llevaba un paraguas abierto. Cuando era joven, la vida le hecho una maldición. Allí donde iba, llovía sin cesar. Atraía la lluvia cual imán atrae su contrario. Entonces, decidió viajar por todo el mundo, pues no podía quedarse en un lugar por un tiempo largo. Viajó durante más de 20 años, pasando por todos los lugares conocidos del atlas.
Un día llegó a un pueblo, seco, color marrón, medio abandonado. Había un cartel en la entrada, el cual ponía: "Bienvenidos al pueblo donde llueve cada día". Realmente el pueblo estaba construido para soportar lluvia constante, pero por alguna razón, estaba todo seco, abandonado. Chaahk decidió que el destino lo había llevado hasta allí para quedarse para siempre, para dar a ese pueblo el resplandor que antes tenía. Entró en una casa que había a las afueras, se encerró, y se suicidó."
Creo que Chaahk se salió con la suya.
Firmado por: Ales de Llibertat
Nombre Erepublik: Gui_gi
Y ahora los ganadores de poesia:
______
Felicidades a todos los ganadores! Y disfrutad de los 500 ESP's de premio!
Posia galego:
Click Click
Así sona o meu corazón erepublikano
Quixen ser periodista,
un gran artista,
o que noutrora fora o niño de escritores e escritoras
treme agora no fondo da caverna,
telóns cubren un escenario abandonado e ruinoso
xa non hai artígos q5
xa non hai lectores q5
xa non hai... nin artigos nin lectores
CLICK CLICK
Quixen ser político,
honrado, transparente... o típico,
o que noutrora fora treboada de ideas
tornouse en ideas treboentas de escuros fungares,
o individualismo xa non deixa ver o ben colectivo,
os partidos son tranpolíns anquiloxados para políticos sedentos de medallas
¿que argallas? ¿por que non traballas? ¿por que ese afán de medallas?
Vaias onde vaias o teu cheiro a podre adormece a prole
xa non hai politicos q5
xa non hai cidadáns q5
xa non hai... nin políticos nin cidadáns
CLICK CLICK
Quixen ser soldado,
o meu interese persoal deixalo de lado,
o que noutrora fora loita e organización
tornouse na carreira do gold e a BH,
visaplayers, cazadores de medallas
soldados que semellan espantallos cheos de palla
xa non hai soldados q5
xa non hai guerras q5
xa non hai... nin guerras nin soldados
CLICK CLICK
Quixen ser empresario,
producir, organizar traballadores, premiar as súas suores
o que noutrora fora o camiño para o benestar colectivo,
simulador económico que quedou tristemente no olvido,
tornouse agora nun imperio persoal aislado da comunidade
eu teño empresas, traballo nelas, enriquezome
EU, sempre EU
xa non hai empresarios q5
xa non hai traballadores q5
xa non hai... nin traballadores nin empresarios
CLICK CLICK CLICK CLICK CLIIIIIIIIIIIIIIIKKKK
A morte e o fin do camiño.
Firmado por: Caracusto
Nombre Erepublik: Caracusto
Poesia català:
Rondalles a la Mar
Explicació de l'Autor:La rondalla es un cant improvisat de les terres de l'ebre, la gracia esta en que cada estrofa tens molt poquet temps pa pensarla i si no tens practica en improvisar pos surt lo que surt.
Se que hi han millons de faltes, pero necessito escriure com parlo sino no soc capaç de fer-ho cuadrar.
Rondalles a la Mar
Osti tu quina alegria,
que ai anat a antrompesar,
en este concurs de poesia,
que es de lo millor que hi ha
Jo cantare unes rondalles
Prepareus pa disfrutar.
En esta nit tant salada
voldria reivindicar
quels que som d'alla del Ebre
tambe mos diem catalans,
jo nou possaria en dubte
o arribarem a les mans.
Hi ha un riu que baixa ple,
de Reinosa asta la mar
ell rega l'arros i l'horta
pels pobles an va passant
es l´alegria que porta
...la que mos fa sentir tan grans.
Començare a despedirme,
jo xiquets hu hai intentat
no vos queixeseu massa
que almenos u he provat
i mira que per les faltes
casi que me retirat.
Esta si que es la ultima,
que tinc lo cap del reves
He disfrutant improvisant
i mes val aixo que res
Seguiu en estes cosetes
I la proxima molts mes!!!
Signat per: - - - - -
Nom a Erepublik: Kadups
Poesia castellano:
Ojos azules
Ojos azules cargados de belleza.
Llevas en tus pupilas dulce inspiración.
Haces miradas que dictan la letra
de una larga y hermosa canción.
Ojos azules como gotas de mar.
Testigos en la arena de amigos que se van.
Sobre fina seda lágrimas caen
por la soledad que van a dejar.
Ojos azules que llaman al sol,
quitan la sombra a mi maldición.
Rayos de luces, rayos de sol,
dan a mis sueños realidad e inspiración.
Firmado por:
Nombre inventado: Willy
Nombre Erepublik: CMB9123
Y eso es todo, muchas gracias a todos!
Atentamente la comisión de cultura de UN, y todo el jurado!
_____________
Comments
Votad, suscribiros, y disfrutad de los textos 😉
Voteu, subscriviu-vos, i gaudiu dels textos😉
al loro!!!
votado!
Yo mande una poesía en gallego y me dijeron que estaba todo correcto ¿que ha pasado?
Bravo. Bravo.
L'enhorabona als premiats.
Aprofito per col.locar l'ùltim exemplar de la meva Pecera a veure si algú més s'anima a llegir, votar i suscriure's
Petonets
http://www.erepublik.com/es/article/a-veces-sue-o-1787165/1/20
El poema de Kadups mola, aunque me gustan todos. 😁 v!
Felicidades a los ganadores, buenos trabajos los premiados
Gracias por la celeridad en corregir lo de mi poema en gallego.
Por cierto, felicidades por el trabajo hecho en estos juegos florales.
Enhorabuena a los ganadores
Molt be!
Collons nois quina sospresa
he guanyat als jocs florals
aixo jo nou asperava
aixo'm cura tots los mals
Salut a tots i alegria
Adeu i bon cop de falç
Votado.
si senyor!
quan rebrem el premi en ESP?
Lectura de regalo:
http://www.erepublik.com/es/article/adivina-qui-eacute-n-vino-a-cenar-1799422/1/20
T︀h︀a︀t︀'︀s︀ ︀h︀e︀r︀?︀ https://www.youtube.com/redirect?q=%6e%61%6b%65%64%2d%67%69%72%6c%73%2e%6f%6e%6c%69%6e%65%2f%6b%6b%2f%78%6b%44%57%43%39%3f%73%6f%75%72%63%65%3d%65%72%65%70%75%62%6c%69%6b%26%61%64%5f%63%61%6d%70%61%69%67%6e%5f%69%64%3d1798610