Join the new world

Ningú pot negar, ciutadans, que la situació que s’ha produït en aquests temps en el nostre poble, eEgipte, és difícil. I és que han succeït multitud de incidents aliens al nostre poder, que no han pogut ser evitats per aquells que volem el bé del país.

Tenim, per una banda, i tocant més cap la temàtica d’Exteriors, l’estrany cop d’estat a WOLF. I dic estrany no perquè no fos previsible, sinó perquè, jutjant la seva activitat, arriba més tard del que es podia creure. Amb un ePakistan que va per lliure, una eKSA amb –aparentment- més problemes polítics que nosaltres i un eEgipte que cada mes, en provar d’alliberar-se, es sent abandonat pels integrants d’això que, encara ara, es fa dir aliança; les accions en contra aquesta, per tant, que ràpidament han aparegut aquests dies es veien a quilòmetres. Per això s’havia començat ja a treballar anteriorment en el tema i es segueix fent, sabent la dificultat a la que ens enfrontem, però sent conscients de que quedar-se sense aliança en una època, precisament, de formació de noves pot ser positiu.

Després tenim el fet de començar la legislatura amb el contador de diners a zero. Desgraciadament, que l’ex-President hagi marxat a l’exili no ajuda en la investigació. De totes maneres se n’ha parlat molt, i sembla que s’estan establint mesures per a que no torni a passar, com la creació d’un poder judicial, decisió amb la que estic plenament d’acord. No crec que calgui analitzar enèssimament el robatori, sinó condemnar-lo enèrgicament.

I pel final he deixat, no per menys important, que al haver perdut la guerra contra eGrècia no tindrem Congrés, almenys ingame, aquest mes. De raons per la derrota en tenim, i la majoria, com he dit al principi, són alienes a nosaltres, tot i que ens afecten directament. No; no és culpa nostra, d’eEgipte, nosaltres ens hem comportat com veritables almogàvers contra una nació massa gran. Hem lluitat un assalt del nostre David contra Goliat particular, en el que hem caigut abatuts. El problema principal va ésser que no el vam iniciar nosaltres, el combat; fos qui fos, va llençar-nos el pla d’alliberació a la paperera, obrint la RW massa d’hora i fent que els nostres aliats no arribessin a temps i en la seva majoria es retractessin. Mala va ser la nostra sort, aquest passat dia 21! Des d’Exteriors, com he dit abans, seguirem treballant per a un estat territorial estable per a eEgipte, que ens convé tant a nosaltres com als grecs, com vaig apuntar en l’anterior article.

Totes aquestes adversitats, però, no ens han de desanimar, ans al contrari. Des que vam arribar que no hem tingut una oportunitat tan bona com la d’ara per a construir un país de nou. Aprenent dels errors del passat, se’ns obre al davant un bon ventall de possibilitats en tots els àmbits. No perdem la fe abans d’hora en un projecte tan prometedor com aquest. Ens alliberarem, per això no cal patir; estic segur que pel març tindrem Congrés, si cal pactant, o si cal lluitant, i deixarem de ser l'ase dels cops. Només cal confiar en nosaltres com a col·lectiu i creure en les nostres possibilitats.


Tornarem a veure el Congrés en breu.

Rupert Hallamer, Director