DES D’EGIPTE AMB XAFOGOR/DESDE EGIPTO CON CALOR

Day 2,178, 08:26 • Published in Egypt Spain • by Lantanique

http://youtu.be/UZyNT8HKiUw

Versiones en catalán y castellano

“Vine, cariño meu, que no et farà gens de mal …”

- Aquí en eEgipte necessitem gent com tu per a càrrecs importants, com congressista, per això si hi vols venir a viure t'obrirem les portes i també al partit que presideixo.

L'abraçada de l'exili va ser càlida. Massa càlida. Sufocant.
Baixar de l'avió i veure, de manera difusa, mans que saluden, cossos que s'apropen i braços que m'acullen amb tanta calidesa, em va commoure.

-Hola Lantanique, ja tens ciutadania egípcia, ara, t'invito a venir al fòrum

http://www.youtube.com/watch?v=4nuhja7y4TM

Passar els controls i que em col•loquin un sac en el cap, em va desconcertar.

-És un niqab, tranquil•la . Ho fem perquè ell no et trobi. Mira’m a mi, farta de portar aquesta peça, un dia vaig decidir deixar-me barba i bigoti. Però t’asseguro que suo igualment.

Vaig pensar que qui parlava amb mi era un home però en sentir-la dir allò em vaig sorprendre de la capacitat de mimetisme que tenim les dones en certes situacions.
De manera fugaç, la meva ment em va deixar albirar l'aspecte que jo podria oferir a partir d’ara si em deixava influir per aquell comportament mimètic.



Com que no cal arribar fins a aquests extrems, vaig decidir col•locar millor aquella tela negra sobre el meu cap, lamentant l'estat en el qual anaven a quedar els meus rínxols per l'efecte sauna que em provocaria el portar-la. I mentre atenia amb la mirada perduda els consells sobre convivència en aquell lloc, em va venir a la ment el record d'una bona amiga (d'un altre món i un altre temps) que solia sentenciar els homes dient-los que l'ús de casc els deixaria calbs.



La meva primera impressió sobre la comunitat catalanoegípcia va ser de sorpresa davant el domini polític i social que han aconseguit en nom de l'Estat Català (però a l'Egipte). Per sort no es parla àrab ja que han instaurat el català com a llengua vehicular, si bé es comuniquen en anglès amb la resta de ciutadans que, pel que he pogut entendre, no estan molt contents i reivindiquen la seva autodeterminació.

Pel caire de les acusacions infereixo un miqueta d'hostilitat per part dels ciutadans locals cap aquesta comunitat que m'ha acollit amb tanta estimació.

http://www.youtube.com/watch?v=7T73eKFAht4

No coneixia pas aquesta fal•lera colonitzadora en el tarannà català. Els desitjos de conquesta em recorden actituds d'altres llocs i d’altres èpoques. Aquelles que narren la gloriosa (entre cometes) arribada espanyola a terres indígenes i la digna (entre cometes) convivència que van mantenir després de la conquesta.

Aquesta hostilitat davant la presència catalana es deixa veure descaradament al mercat laboral. Ningú vol treballar per als catalans. És ara quan comprenc la dificultat que estic tenint per obtenir mà d'obra en les meves empreses.

Vaig sentir molt la pèrdua, sense previ avís, dels meus cinc empleats espanyols una vegada vaig posar els peus en terreny àrab. Vaig haver de fer-los arribar una postal justificant l'acomiadament i oferint-los carta de recomanació (vaig ometre qualsevol al•lusió a possibles indemnitzacions)

A mesura que passen els dies les meves empreses van minvant la seva rendibilitat i això que vaig posar diferents ofertes per recuperar la productivitat, però sense cap resultat, per la qual cosa al final he hagut de recórrer a altres mètodes de selecció de personal.



La comunitat m’ha recomanat comprar una llicència que em permeti mercadejar en aquestes terres. Però sóc una mica obtusa i no capto bé el concepte: Si jo ja tinc ciutadania egípcia per què haig de comprar una llicència egípcia per vendre al meu propi país? Jo no vull exportar. Vull vendre en el zoco, com la resta...



Per descomptat, he trobat una feina. En aquests moments el meu cap és Apostolos6, un grec establert aquí que es va pensar que jo, pel fet de portar el cap tapat, no m'adonaria que m'estava pagant menys que a la resta del seus empleats.

Després de llevar-me el drap i exigir-li un augment de sou no va trigar a respondre'm amb un to empalagós : Ok sweety I ‘ll check it in a while.

Per a alguna cosa m’ha de servir ser dona!

Els dies van passant i les coses no han canviat gaire. Curiosament el meu rànquing nacional és ara millor que sent espanyola, encara que no crec que sigui pel canvi d'unitat militar. Potser tingui a veure amb les incursions com a mercenària que m’aporten més emoció.

Però les nits en solitud són molt tristes. I molt llargues.

http://www.youtube.com/watch?v=aTZWe8iwkyU

Vaig demanar temps i el temps ho vaig gastant com els cabdells de fil que faig servir per teixir mentre espero.

Teixir sempre el mateix: alguna cosa per cobrir.

Ja que haig de passar els meus dies amb el cap cobert, teixeixo sempre un mateix disseny. Els faig servir per a cobrir els caps d’aquells que no volen treballar per mi i així no veig el disgust que els hi agafa.

Encara que també em serveixen per a cobrir els caps d'aquells altres que tenen interès en descobrir-me.



I continuo teixint per recordar, per no oblidar-me de tu.

http://www.youtube.com/watch?v=93LB6IoWrRI

*********************************************************************************

DESDE EGIPTO CON CALOR

http://youtu.be/UZyNT8HKiUw

Versión en castellano.

“Ven, cariño mío, que no te va a doler nada…”

- Aquí en eEgipte necessitem gent com tu per a càrrecs importants, com congressista, per això si hi vols venir a viure t'obrirem les portes i també al partit que presideixo.

El abrazo del exilio fue cálido. Demasiado cálido. Sofocante.

Bajar del avión y ver, borrosamente, manos que saludan, cuerpos que se acercan y brazos que me acogen de forma calurosa, me conmovió.

-Hola Lantanique, ja tens ciutadania egípcia, ara, t'invito a venir al fòrum

http://www.youtube.com/watch?v=4nuhja7y4TM

Pasar los controles y que me coloquen un saco en la cabeza, me desconcertó.

-Es un niqab, tranquila. Así él no te encontrará. Yo al final opté por no seguir depilándome y dejarme barba y bigote para no tener que llevar esa prenda. Pero te aseguro que sudo igual.

Creí que era un hombre el que me hablaba pero al oírla decir aquello me asombré de la capacidad de mimetismo al que podemos llegar algunas en ciertas situaciones.

De manera fugaz, mi mente me dejó vislumbrar el aspecto que yo podría ofrecer si me contagiaba de ese comportamiento mimético.



No ví necesario llegar hasta ese punto, así que decidí colocarme bien aquella tela negra sobre mi cabeza, lamentando el estado en el que iban a quedar mis rizos por el efecto sauna que me provocaría el llevarla. Y mientras atendía con la mirada perdida los consejos sobre convivencia en aquel lugar, me vino a la mente el recuerdo de una antigua amiga (de otro tiempo y otro lugar) que solía sentenciar a los hombres diciéndoles que el uso de casco les dejaría calvos.



Mi primera impresión sobre la comunidad catalanoegipcia fue de sorpresa ante el dominio político y social que han conseguido en nombre del Estado Catalán (pero en Egipto). Para mi alivio no se habla árabe ya que han instaurado el catalán como lengua vehicular, si bien se comunican en inglés con el resto de ciudadanos que, por lo que he podido comprobar y entender, no están muy contentos y reivindican su autodeterminación.

Por el cariz de lasacusaciones infiero un pelín de hostilidad por parte de algunos colectivos hacia esta comunidad foránea que con tanto amor me ha acogido.

http://www.youtube.com/watch?v=7T73eKFAht4

No imaginaba este afán colonizador en el talante catalán que me retrotrae a actitudes de otros lugares y otras épocas. Aquellas que narran la gloriosa (entre comillas) llegada española a tierras indígenas y la digna (entre comillas) convivencia que mantuvieron tras la conquista.

Esta hostilidad ante la presencia catalana se deja ver descaradamente en el mercado laboral. Nadie trabaja para los catalanes. Es ahora cuando comprendo la dificultad que estoy teniendo para obtener mano de obra en mis empresas.

Sentí mucho la pérdida, sin previo aviso, de mis cinco empleados españoles una vez puse los pies en terreno árabe. Tuve que mandarles una postal justificando el despido y ofreciéndoles carta de recomendación si les fuera necesaria (omití cualquier alusión a posibles indemnizaciones)

A medida que pasan los días mis empresas van perdiendo rentabilidad y eso que puse diferentes ofertas para recuperar la productividad, pero sin ningún resultado, por lo que al final he tenido que recurrir a otros métodos de selección de personal.



La recomendación que me ha hecho la comunidad es la compra de una licencia que me permita mercadear en estas tierras. Pero soy un pelín obtusa y no capto el concepto: Si yo ya tengo ciudadanía egipcia ¿por qué tengo que comprar una licencia para vender en mi propio país? Yo no quiero exportar. Quiero vender en el zoco como los demás…



Por supuesto, he encontrado un trabajo por cuenta ajena. En estos momentos mi jefe es Apostolos6, un griego afincado aquí que se debió pensar que yo, por llevar la cabeza tapada, no me daría cuenta que me estaba pagando menos que al resto.

En cuanto me levanté el trapo y le exigí un aumento de sueldo no tardó en responderme, de forma melosa y sonrisa ladina con un: Ok sweety I ‘ll check it in a while.

De algo tiene que servirme ser mujer aquí…

Los días van pasando y las cosas no han cambiado demasiado. Curiosamente mi ranking nacional es ahora mejor que siendo española, aunque no creo que se deba al cambio de milicia. Sigo sin acatar órdenes. Posiblemente mi ascenso en el ranking se deba a que soy más mercenaria.

Pero las noches son muy tristes. Y muy largas. Pedí tiempo y el tiempo lo voy gastando como los ovillos de hilo que uso para tejer y esperar.

http://www.youtube.com/watch?v=aTZWe8iwkyU

Y siempre tejo lo mismo: algo que sirva para cubrir.

Ya que tengo que pasar mis días con mi cabeza cubierta, tejo un bonito diseño para cubrir las cabezas de esos que se niegan a trabajar para mí; así me evito verles su cara de disgusto.

Aunque también cubro con el mismo diseño las cabezas de aquellos que me quieren descubrir a mí.



Y como la Penélope aquella del mundo clásico, continuo tejiendo para no olvidar, ni olvidarte.

http://www.youtube.com/watch?v=93LB6IoWrRI