Join the new world

Temiser vas massa apresa. Es el que deia Sunyer tot el camí. Temiser anava ferma, sabía com estaven les coses, i que no tenia temps a perdre. Volia arribar a Valentia pronte. No volia estar a soles. Llavors dos xics van creuar el camí amb uns 5 cavalls. Van parar en veure-os.

Va baixar-se dels cavalls, Temiser es va donar compte que anaven amb armes i va posar la ma a la seua espassa. Però al percatar-se el primer home que la xica iva a atacar, es va llevar les seues armes. I va dir que on anaven. Temiser li va dir que a Valentia, i de sobte es va adonar que sunyer estava darrere d'el primer home intentant furtar-li l'espasa. El pobre no s'havia adonat que hi havia un darrere seu. Temiser li va fer un senyal per a que parara i sunyer de sobte es va a adonar.

El cas es que els dos hòmens, es van presentar, deien que eren els generals dels exercits dels quatre vents. I estaven veient la zona perquè venien a conquerir aquesta terra. El mes jove es deia Rei Artur màs però li agradava que li digueren Rei. El segó es va presentar com Naboal. A Temiser li va donar un colp el cor, aquest xic s'anomenava com l'antic heroi que es va rebel·lar, i que s'havia prohibit en tot el país. Però es va aguantar i quan els xics els van oferir uns cavalls ella ho va acceptar, però solament les van donar un. I es van anar cap a l'oest.

Molt juny s'encontraven ja itaita, el comte i el djbaku. Havien escapat ja de la garra del maleits soldats. Ja estaven planejant com arribar a Valentia sense ser vistos. El comte va dir que com itaita era ja molt coneguda i ell per la seua grandària no passarien per desapercebuts. Aixi que li va tocar al djbaku portar-los en un carro. A mig dia van parar a menjar, i de sobte i sense saber perquè itaita es va posar en peu i es va anar corrent. Els altres dos sense saber que fer van eixir al seu darrere.

Quan van parar itaita de córrer, els altres dos es van adonar que acabaven d'arribar a un precipici. I abaix seu hi havia u nombrós exercit. Ells van pensar que eren hauristes però mai havien vist aquell símbol. Van decidir espiar quan una veu ronca, i am poca fermesa (pareixia la de una persona que anava borratxa) lis va dir que ahí no feien res, que la festa de l'exercit del panda es feia abaix, i que si no es donaven pressa no tindrien per beure.

L'home es va presentar com Pandawan el Rei dictatorial dels pandes del sud, i al que tot el món estimava. Ell va dir que arribaven de molt lluny per conquerir terres noves i encontrar nous aliments i begudes, per divertir-se. Eren un poble guerrer de aixó no hi havia dubte. El comte va explicar el problema i el temps que tenien per a arribar a una ciutat. El Pandawan va dir que solament els deixaria anar en cas de que la dona (itaita) li ganya-se a una competició de beure birres. Itaita va acceptar, ja feia dies que no en provava i tenia ganes. Bé, va ser que el Pandawan va beure una i va caure, per com anava abans. Van deixar-los dormir al campament als tres per haver-hi guanyat.

Al dia següent i amb el Rei dels pandes més bé, van parlar un poquet. El Pandawan li va dir que eren ben viguts a l'exercit, en cual cada baixa causa era una moneda i tres birres per la nit. Aquestos van dir que no, que tenien coses a fer. El pandawan lis va dir que els donaria 4 cavalls i un dels seus millors lluitadors que s'anomenava xesq. Els quatre van retomar el camí cap a Valentia parlant per a coneixer a xesq...

Continuarà...


Per cert qui no haja aparegut encara que m'ho deixe açí i us posaré tant promte com puga 😛


Si us pareix que puc millorar o erradicar alguna cosa digueu-m'ho que aixina millore.