El nombre del catalanismo | El nom del catalanisme

Day 1,704, 15:09 Published in Spain Spain by Derviriles

El propósito de este texto es explicar una parte de mi evida, la de ser catalán y ejercerlo por todo lo alto, con sus virtudes y sus consecuencias. No suelo hacer artículos de índole serios ni hacerlo en mis sendas lenguas maternas, pero me apetece mucho hacerlo.
Ante todo quiero especificar que no es mi intención ofender a ningún lector exógeno a mis relatos, simplemente quiero describir algunos de mis pensamientos y las circunstancias de cómo han ocurrido las cosas.

Me he apoderado todo lo que me intentaron destruir
Me ha llegado a detestar gente de la que ni siquiera considero conocida
Incendié algunos canales del IRC con mis palabras
He convivido con Guinovart y con Gaara Dead Puppet y continuo vivo y cuerdo
Me han baneado de canales IRC jugadores sin competencia ni conciencia
He participado en proyectos donde ni sus creadores son capaces de mencionarlos
He hablado con los dioses de este juego, me quieren muchísimos amigos y he escrito artículos en los que me han puesto verde
Quizás hayas oído hablar de mí.
Me llamo Derviriles y hoy voy a explicar una parte de mi evida.


Desde que me enteré de que en eR había la posibilidad de defender la señera tal y como se hace en VR no me lo pensé dos veces y contribuí a todo ello. Olietelibre me expuso su partido, Unió Nacionalista, que rápidamente también sería mío. Me sentí muy orgulloso de pertenecer a un partido nacionalista catalán, vasco y gallego y de izquierdas. Además como estaba recién refundado todo era nuevo tanto para el resto de mis compañeros como para mí porque hasta entonces no había pertenecido a ningún partido.

Catlander desaparecería por primera vez de este mundo y lo haría durante mucho tiempo. Así que mientras me daban algunos cargos en el partido decidí investigar un poco más sobre el catalanismo en eR.

En primer lugar, UN era un partido refundado. Eso quería decir que ya había existido. No sé si los rumores son ciertos, pero la información que obtuve en su momento es que en la etapa anterior del partido el presidente fue Buglis, un vasco, que tenía una gran influencia sobre los militantes: movía masas; más tarde supieron que todo aquello eran multis. Cansados de él, decidieron hacer un frente contra él en las elecciones al partido. Su contrincante sería nada menos que el hoy inmortal DracS11. Si no recuerdo mal, consiguió hacerse con el partido a la segunda. Y luego no sé qué pasó que el presidente acabó siendo mi muy buen amigo Inuyasha000 y al final se difuminó el partido.

En segundo lugar, me hablaron del BOI (Bloque Obrero Internacionalista) donde me dijeron que era la fusión entre el Bloque Obrero y Esquerra Independentista. Me comentaron que EI nació como escisión del UN de aquél momento por algunos (aunque no lo tengo contrastado) y me imagino que por aquella época ya andaría por ahí un gran Xavir. El BOI estaba out de política y de lo social, tenía unos cuarenta afiliados y poco se les veía en el momento en que yo me informaba.
Bueno, habían existido partidos nacionalistas. Pero ¿nada más?

No, en la versión beta existían las Alcaldías con sus congresos regionales. Que grandes. El federalismo político esparcido por eR. Me encanta cada vez que lo pienso. Un majestuoso alexbcn88, que hoy lleva en su imagen a Eddard Stark y podría pasarse por un miembro de la GDLN, fue Alcalde de eCataluña. Y no sólo eso, instauró la eGeneralitat de Cataluña. Inmenso. Genial. Desde entonces supe que yo quería lo mismo y me prometía a mi mismo continuar con un legado desparecido.

UN avanzaba. Las disputas por el poder del partido crecían. Guinovart derrocó a Inuyasha000 y reestructuró el partido a su medida estableciendo los cargos como si fuéramos un gobierno catalán (él sería Consejero Primero y el resto Consejeros) y creó el Comité Nacionalista donde realmente se tomaban las decisiones. También fundamos Gudariak. Pasados dos meses, Guino sugirió que UN debía tener un nuevo presidente para que todos tuviéramos las mismas oportunidades. Ahí apareció Gaara Dead Puppet. Nació una guerra natural. Se podría resumir a que Guino lo acusó de que nunca acababa lo que empezaba, por lo que Gaara, cansado y humillado, decidió afiliarse al PCeE y olvidarse de UN un tiempo.

En julio me eligieron presidente de verano. Tendría que ocuparme del partido durante un periodo de inactividad que yo desconocía. Debido a que me maté a espamear, llegamos a ser top6, aunque estábamos muy lejos del top5. Yo me sentía importante en una organización importante. Pero no lo era. La realidad es que mientras pasaba el verano la actividad iba cayendo más y más y yo pensaba en el resurgimiento a partir de septiembre.

Pasó septiembre, octubre y noviembre y la cosa no tiraba. Qué desilusión. Los presidentes que elegíamos comenzaban on fire y acababan muertos del aburrimiento. No había equipo. Finalmente un entusiasta Xavir realizó un congreso extraordinario. El nacionalismo se dividiría: los que siendo nacionalistas, conscientes de los problemas ingame que nunca llegarían a solucionarse, apoyarían una manera de trabajar que nos beneficiaría dentro de eEspaña. Los independentistas más radicales, que pretendían cargarse a España a costa de lo que fuere. UN se quedó con la primera opción. Para la segunda opción se refundaría Esquerra Independentista. Por supuesto de la mano de Xavir, pero extraordinariamente de otro gran elemento: Buglis. Empezaron de la mejor manera, sí señor.

Y ahora empieza de verdad mi parte a contribuir del nacionalismo catalán.
Para las elecciones presidenciales del cinco de diciembre pide apoyo a UN Su Majestad Imperial el Emperador Don Warm 2. Le digo: - bueno, yo te apoyo si me declaras la independencia outgame de Cataluña. + Sí sí sí sí, si yo mis orígenes son nacionalistas [y no sé si me contó si era de UN o de EI]. Habla con Kojie (hoy es el Presi de Vanguardia), que será mi vice para detallar las cosas. –Perfecto.
Condiciones de UN pactadas con Kojie:
- Se realizará una declaración de independencia outgame ratificada por el gobierno
- Warm 2 se reservará el título de Protector de eCataluña ingame
- Se propondrá dicha declaración para que la ratifique el Lolgreso (entonces lo llamábamos así)
- Se indemnizará a eCataluña con 100.000 ESP por daños y perjuicios que saldrán del Banco de España [una cantidad desorbitada que todos sabíamos que no se haría, pero bueno, lo acordamos]
- Os daremos una ORG
- Un miembro de UN será Ministro de Administración Territorial
¿Qué pasó en realidad?
- El gobierno de Warm 2 tuvo una diminuta intención de realizar la declaración de independencia (abrieron el Doc y pusieron tres o cuatro líneas). Nunca lo acabaron.
- Warm 2 se puso un título larguísimo e incluía lo de Protector
- Nunca se propuso nada al Lolgreso
- No se traspasó ni un ESP a las cuentas catalanas
- Nunca dieron una ORG
- Pau Esteve y yo fuimos nombrados MoTA

Así pues, debido a la existencia de Esquerra Independentista y a que mis afiliados shouteaban la independencia de eCataluña decidí, una vez creado el Fòrum de l’Estat Virtual d’eCatalunya, intentar hacer consenso con EI.
Hablé con Xavir (en un mp) y le dije (recreación): - mira, vamos a hacer un gobierno provisional, de consenso y de coalición. +es que estoy liado. Habla con Monmoll y con Molinacat – ok. (Xavir desapareciría durante un tiempo a partir de aquel momento).

Hablo con ellos [no sé si con alguno más]: - vamos a hacer un gobierno de coalición provisional y me gustaría que participarais, para empezar a hacer las cosas juntos e ir pensado como configurarlo todo y tal… + a bueno vale – mira os propongo los siguientes cargos: vicepresi del gobierno (porque ya que yo he organizado esto, que menos que sea el Presidente), Consejero de Asuntos Exteriores y Consejero de cultura (no habían muchas consejerías. DracS11 sería Consejero de Economía e Inuyasha Consejero de Comunicación).

Bueno pues unos 15 días estuvieron diciendo que no lo veían claro. Hasta que se me hincharon los huevos. Así que mi amigo GurocaII (que por cierto es valenciano) me dijo la idea de hacer una Asamblea donde todos digamos expongamos todo, por lo que fue Presidente del Congreso provisional en funciones. Abrimos la asamblea en el foro y cosa que exponíamos cosa que les parecía mal a los de EI. Ya era para tirarse por una ventana.

Aquí comprendí cuál era el principal problemas de los catalanes VR: la falta de consenso, que consiste en que todos tienen que renunciar a una parte individual de lo que quieren para obtener en otra parte global que a la larga cubrirá las pérdidas individuales.

Finalmente acordamos tres o cuatro cosas y el día 25 de diciembre (el día de Navidad) celebramos las primeras elecciones al Parlament de eCatalunya. Justo por esos días se produjo la aparición de un jugador que durante todo el tiempo de su ausencia Guinovart me lo había puesto como un Dios. Se trata de Catlander. Éste rápidamente dio apoyo a todo lo que habíamos hecho pero decidió no unirse a ninguna formación política. Meses más tarde, en una entrevista, diría que a él le gustaría pertenecer a un partido de extrema izquierda y catalanista como lo era contemporáneamente EI [comentario que yo entiendo que si fuese por él se hubiera afiliado a EI pero no lo hizo vete tú a saber porqué.]

Once días más tarde de las elecciones del Parlamento celebramos las elecciones presidenciales. Nos presentamos Catlander, Litio2 y yo. Gané yo. Recuerdo ese día con mucho orgullo. Me levanté pensando en que sería el presidente de mi país y en todas las cosas que podía hacer, así como las que debía hacer. Por supuesto, volví a insistir en EI diciendo que si querían formar parte del gobierno que lo podían hacer. No me acuerdo si alguno entró a colaborar.

La primera legislatura de mi país se puede resumir en una palabra: café. Sí, no me di cuenta, pero en época de exámenes universitarios la VR y, por tanto, eR pasan a un segundo y tercer plano respectivamente y la universidad te priva de todo. Fue un error y lo admito, tal vez por la ilusión que me hacía ser el primer presidente, tal vez porque era el lugar que me correspondía, no lo sé, pero fueron como ocurrieron las cosas. Así de pronto, me acuerdo que presenté mi embajada en eArgentina, algún día me pasaré a ver cómo está aquello.

Tras mi primera legislatura, mi VR tampoco me permitía dedicar demasiado a eR, así que me aparté de todo esto; mi única ocupación era administrar el foro.
Me sucedió como presidente Catlander y con una idea brillante en la que, tras muchas discusiones, nunca llegó a consolidarse. Catlander quería utilizar el foro que habíamos creado para que se tratara la política virtual de Cataluña no solo en Erepublik sino en el resto de juegos virtuales. Sería algo tremendo. Pero entre los problemas que ponían algunos jugadores que no estaban de acuerdo y entre que había poca gente que habitaba el foro, como ya he dicho antes, la cosa no acabó de tirar para adelante.

A partir de aquí tuve que tomar la decisión de interrumpir temporalmente mi vida en eR y, por ende, la de administrar el foro. Catlander pasaría a ser administrador y Fourfantastic lo sucedería como presidente.
Empieza pues una sucesión de presidentes elegidos democráticamente propuestos por Esquerra Independentista (le seguirían Naboal, Almenar y nogdl96) caracterizado por dos cosas:
1. La creciente crispación entre los partidos de Unió Nacionalista y Esquerra Independentista, donde incluso se llegó a insultarme a mí (nadie me lo puede negar porque lo he visto Naboal).
2. Ante este hecho, la mayoría de los miembros de UN (por no decir todos) deciden abandonar este espacio catalán donde simultáneamente empieza a decrecer de manera exponencial la vida del foro.
Por otra parte, en ingame Esquerra Independentista supera en número de afiliados a Unió Nacionalista. Esquerra crece rápidamente debido al boom que sufre toda España (chapó) mientras que UN empieza a perder afiliados lentamente, donde algunos tránsfugas se cambian de partido (tránsfugas legales eh). UN se estancaría.

¿Qué bien no? Me refiero, el foro está en manos de EI y están ganando afiliados. Era para que el foro tuviera la vidilla que los de UN se llevaron consigo. Pues no. Tal es la incompetencia del partido cesionista que el foro catalán continua muriéndose. Solo quedaban cinco miembros activos: Fourfantastic, Naboal, Almenar, nogdl96 y Pau Esteve. El pobre Pau, que se había nombrado Jefe de Estado, cargo que le correspondía por haber estado en paralelo conmigo debatiendo con el equipo de Warm 2, era cada día maltratado por los indepes. A ellos les jodía que aún estuviera por ahí.
Catlander, no sé si en mayo o así, me comentó que volvía a desaparecer temporalmente. ¿Quién mejor que el Jefe del Estado para administrar el foro? Volví de entre los muertos y lo nombré Admin. Ya volvieron a salir los indepes porque no les parecía bien. También querían ser los admins ellos. ¡Manda huevos!. Querían ser los administradores de un espacio que ni tan siquiera han podido mantener vivo aun teniendo la suficiente gente en su partido para hacerlo.

Me acuerdo perfectamente lo que les contesté: el foro es de mi propiedad, pues yo elijo quien lo administra. No tenéis la suficiente capacidad legal VR para imponerme que seáis vosotros los administradores. Aún así, estoy dispuesto a escucharos y que me digáis a alguno de vosotros para ser coadministrador junto con Pau.

¿Qué ocurrió? Que ni entre ellos se entienden. No sé qué pasó (aunque me lo imagino y me descojono) que acabaron diciendo que les daba igual quien fuera el administrador. A tomar por culo.

Creo que fue a finales de mayo o principios de junio que Pau Esteve viendo la inactividad del foro (que ya ni tan solo comentaban nada entre ellos, estaba muerto desde hacía días) y haciendo uso de su cargo (era Jefe del Estado y había sido elegido Magistrado de Justícia) hizo un decreto donde explicaba que se disolvía el estado (Gobierno y Parlamento, que solo tenía un congresista) por el motivo aparente.

Los cesionistas intentaron tirarlo para atrás pero… no había suficiente pueblo para paralizar esta decisión. Sin apoyo de nadie y sin legalidad para exigir nada, se tuvieron que tragar sus palabras. A mi parecer, fue una decisión difícil pero justa.

Llega el verano, hace esa ola de calor del África, era finales de junio, estoy a punto de acabar exámenes, y veo el chiringuito. Todo aquello que había dedicado tanto tiempo a diseñar, configurar, debatir, consensuar, etc., no existía. Todo suprimido. Un Estado sin gobierno, sin parlamento, sin nada. Y mientras me duchaba pensé: ¿en VR, cuando reina la anarquía, cuando todo está sin rumbo, cuando a todo el mundo le da igual todo, que hacen? Y yo, que sé algo de historia y de ehistoria resolví rápidamente la pregunta: una dictadura.
Pero no sería una dictadura militar: como no tenemos estado ingame no existe ejército. ¿Cuál es esa palabra que han utilizado en la Unión Europea para poner a los presidentes en Grecia e Italia que les han dado la gana? Tecnocracia. La busqué en la RAE: Ejercicio del poder por los tecnócratas. ¿Qué es un tecnócrata? RAE: Técnico o persona especializada en alguna materia de economía, administración, etc., que ejerce su cargo público con tendencia a hallar soluciones eficaces por encima de otras consideraciones ideológicas o políticas.

Realmente lo que hacía falta para un estado donde todo estaba abolido. Se necesitaba una persona que supiese hacer las cosas (bueno, yo monté todo aquello) y que se buscaran soluciones (siempre he querido el consenso político) por encima de cualquier cosa (por Cataluña se tenía que dar todo). Decidido, seré un dictador tecnócrata. Busqué un mote que me gustó tras buscarlo dos o tres veces en google: Adalid.
¿Y cuáles eran los objetivos que quería alcanzar haciendo esto?
- Crear un foro que se pareciese lo máximo a ingame para tener un sitio donde los catalanes pudiéramos ejercer una vida lo más parecido a lo que el juego ofrece a los países reconocidos
- Volver a llamar a todos aquellos catalanes a que volviesen para:
1. Que participaran e hiciéramos un proyecto con ilusión
2. Que dieran su opinión de todas y cada una de las decisiones que se tomaran
3. Encontrar el máximo consenso posible
4. Volver a reinstaurar todas las instituciones abolidas
5. Para demostrar que por encima de todo hay voluntad de realizar el proyecto de muchos catalanes durante la historia en VR, aunque lo hiciéramos de manera virtual.
- Ser protagonista. ¿Por qué no decirlo? Creo que tengo derecho a hacerlo. Llevaba mucho tiempo pensando en el proyecto.

Con mis mejores propósitos ocupé el cargo que considero me corresponderá eternamente en eR dentro del ámbito catalán. Me nombraría a mi mismo Muy Honorable Dictador Derviriles, el Adalid de eCatalunya y me reservaría para mi persona el poder legislativo, el ejecutivo y el judicial, así como la máxima representación del Estado y del Ejército de manera temporal, teniendo la potestad de delegar ciertas competencias en jugadores de mi confianza trabajando en mi nombre.

Tuve que volver a escuchar críticas, insultos, la gente riéndose de mí, humillándome, llamándome loco… Señores, esto es un juego y yo me lo estaba pasando de puta madre.
¿Cuáles eran los puntos fuertes con los que pretendía realizar mi proyecto?
1. Encontrar un nombre que realmente definiera el sitio web. Esto es debido a que en principio el espacio había sido creado para los catalanes con la intención de crear lo mismo para los vascos, los gallegos, los valencianos, los navarros y los canarios. Pero teníamos en el mismo foro gente que habla catalán en todas sus variantes y de un montón de sitios distintos (incluso de la Franja de Aragón donde hablar aragonés occidental). Está claro que el espacio dejaba de ser catalán para ser de lo que llamamos los Países Catalanes. El nombre debía ser otro, eliminándose el “Fòrum Virtual d’eCatalunya”.
2. Ley de Gobierno. Quería crear una ley donde definiera que el gobierno tenía una personalidad propia (como la tienen por aquí Siddy con la oveja por ejemplo) y definir exactamente las competencias para que no se solaparan con las del Congreso. Además, el Gobierno, como la tiene el CP ingame, sería congresista aunque ya lo fuera el CP.
3. Ley del Congreso. Básicamente quería que las elecciones del congreso utilizaran provincias o territorios (como queráis llamarlos) para que se pareciese más ingame. Los territorios iban a ser: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Valencia, Alicante, Castellón, Andorra, Cataluña Norte o Perpiñán y la Franja de Aragón. Cada ciudadano tendría solo un voto.
4. Ley de Justicia. Se elegirían tres magistrados el 20 de cada mes democráticamente. El Presidente de los Magistrados sería aquel con mayor nivel ingame. Estos tendrían la competencia de decidir si las leyes aprobadas son constitucionales, si las acciones del gobierno son constitucionales y todo aquello social donde dos o más jugadores no estuvieran de acuerdo.
5. Ley del Jefe de Estado. Se elegiría el 1 o el 10 de cada mes democráticamente. Cada jugador expondría su forma de ser jefe de estado: una monarquía soberana o una presidencia republicana. Tendría las competencias de representar al pueblo, conceder honores, ser querido al margen de las ideologías.
6. Ley del Ejército. Esta ley definiría crear una milicia para los Paises Catalanes. Se establecerían cómo se lucha y ante que situaciones, de qué manera, etc. El Comandante de la milicia sería el Ministro de Defensa y para pertenecer a ella daría igual en ciudadanía ostentas en eR, solo haría falta tener la catalana.
7. Ley de ciudadanía. Requisitos, etc. (muy parecida a la que ya teníamos pero no hacer que se tardara tanto en adquirirla)
8. Ley electoral, referendos y partidos políticos. Por una parte quería recopilar las fechas mensuales y las formas de proceder de todas las elecciones que se tenían que desarrollar (presidente del gobierno, jefe del estado, congreso, justicia). Por otra parte, decir que los referendos solo los puede solicitar el congreso y no el gobierno, aunque el gobierno puede pedirlo al congreso. Por último, sobre los partidos políticos: outgame se podrían crear partidos políticos u otro tipo de agrupaciones (coaliciones) que no sería obligatorio que existieran ingame, donde la afiliación quedaría registrada en el foro, solicitando pertenecer a un grupo.
9. Ley de Administración del foro. Me hubiera gustado hacer esta ley de manera muy sencilla. Cuales serian las competencias de los adminstradores (vigilar que todo funciona correctamente) y la elección de los administradores. Se hubieran elegido 3 democráticamente. Y sería un cargo vitalicio hasta que uno de ellos desapareciera, por ejemplo, una semana sin dar lugar a explicaciones. En el momento en que hay una vacante, volver a hacer elecciones para que ocupe esa vacante. No se trata de que haya gente de ambos bandos (que también),sino que haya gente eficaz y eficiente para su gestión.
10. Constitución. El día 11 de septiembre se celebraría el referendo de la Constitución, volviéndose a reinstaurar todo y tirando para adelante todo lo que se hubiera acordado. En la constitución figurarían todas las leyes aprobadas y todo bien bonito. Además que hacerlo el día de la Diada de Cataluña pues era para que la gente se le hincharan de orgullo sus pulmones.

Esto era lo que quería hacer. ¿Pero, por qué no se ha hecho?
Sencillamente, no hay voluntad por parte de la mayoría catalana de tirar esto para delante. Unió Nacionalista, donde resido, están verdaderamente inmersos en otros proyectos. Esquerra Independentista siguen con la misma tónica, ni comen ni dejan comer. Aun existiendo unos cuantos que están todo el día metidos en su IRC y en otros IRC’s españoles (Naboal se dice que es Sexy, habría que verlo…) donde se tienen que rebajar a hablar el castellano hispánico, se resisten a colaborar ni siquiera diciendo hola.

Pero que la voluntad catalana es inexistente es cierto. He mandado mensajes a cientos de jugadores que sé que son catalanes y, aunque no estoy solicitando a gente que sean nacionalistas e independentistas catalanes, sino que simplemente quieran participar en este espacio con el requisito de entender el catalán, se niegan también a colaborar en el proyecto. Recientemente ha aparecido un comité de tres jugadores. Verdaderamente, no tendríamos ni para empezar. Este debe ser un proyecto de mayoría y no de minoría. Con todo, la razón por la que he expuesto lo que pensaba hacer es por el simple motivo de que puedan inspirarse en algo de lo que tenían pensado.

Y es que si algo he aprendido es que si tanto Unió Nacionalista como Esquerra Independentista se han extinguido en su momento y han reaparecido refundándose para volver a morirse hoy en día es por un simple motivo: en eR los nacionalismos que tanto defendemos algunos no es rentable. Y tal vez este tipo de partidos no difieran de otro tipo de partidos que, como todo, nacen, viven, se reproducen y mueren.

Puedo afirmar y creo que con este texto lo puedo demostrar que he intentado que el nombre del catalanismo y la señera ondearan lo más alto posible, con la máxima sinergia, diálogo, de una manera de pasárnoslo bien, divertirnos, llegar a ser lo que en VR aun no se ha logrado.

No voy a decir que haya sido una pérdida de tiempo todo por lo que he luchado todos y cada uno de los días en los que he luchado aquí, vale la pena pelear. Pero no se han cumplido los objetivos.

Es por todo ello que anuncio a partir de hoy reniego de cualquier proyecto nacionalista para el resto de mi e-vida. Considero que he dado todo lo que podía dar y la historia me juzgará.

Abdico mi línea catalanista dentro del juego en mi hijo Almenar (otro día os contaré como tuve un hijo al que muchos me preguntáis) que sé que tiene el suficiente talante, prestigio, vitalidad y rigor y mi apoyo para enfrentarse a las adversidades o para sumarse a lo que considere mejor para el bien de toda una nación.

Muchas gracias por leer todo lo que tenía ganas de decir.


VERSIÓ EN CATALÀ

El propòsit d’aquest text és explicar una part de la meva evida, la d’ésser català i exercir-ho per lo més alt, amb ses virtuts i les seves conseqüències. No tinc el costum de fer articles d’índole seriosos no de fer-lo en ambdues llegües maternes, però en tinc moltes ganes de fer-ho.

Abans de tot m’agradaria especificar que no és la meva intenció ofendre a cap ni un dels lectors exògens als meus relats, simplement vull descriure alguns dels meus pensaments i les circumstàncies de com han succeït les coses.

M’he apoderat tot allò que em van intentar abatre
M’ha arribat a detestar gent on ni tan sols la considero coneguda
Vaig incendiar alguns canals IRC amb les meves paraules
He conviscut amb Guinovart i amb Gaara Dead Puppet i continuo viu i entenimentat
M’han banejat de canals IRC jugadors sense competència ni consciència
He participat en projectes on ni els seus creadors son capaços de esmentar-los
He parlar amb els déus d’aquest joc, m’estimen moltíssims amics i he escrit articles on se m’ha escardat
Potser hagis sentit parlar de mi
M’anomeno Derviriles i avui vaig a explicar una part de la meva evida.


Des que em vaig assabentar que a l’eR existia la possibilitat de defensar la senyera tal i com es fa a l’VR no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig contribuir a tot allò. Olietelibre m’exposà el seu partit, Unió Nacionalista, que ràpidament també seria el meu. Em vaig sentir molt orgullós de pertanyer a un partit nacionalista català, basc i gallec i d’esquerres. Amés com estava recentment refundat tot era nou tant per la resta dels meus companys com per a mí perquè fins aleshores no havia estat a cap partit.

Catlander desapareixeria per primer cop d’aquest món i ho faria durant molt de temps. Així que durant em donaven alguns càrrecs al partit vaig decidir investigar una mica més sobre el catalanisme a l’eR.

En primer lloc, UN era un partit refundat. Això volia dir que ja havia existit abans. No sé si els rumors són certs, però la informació que vaig obtindre al seu moment fou que en l’etapa anterior del meu partit el president era Buglis, un basc, que tenia una gran influència sobre els militants: movia masses; després es van assabentar que tot allò eres multis. Cansats d’ell, van decidir fer un front contra ell a les eleccions de partit. El seu contrincant seria l’avui inmortal DracS11. Si no recordo malament, va aconseguir fer-se amb el partit a la segona. I després no sé que va passar que el president va acabar essent el meu bon amic Inuyasha000 i el final el partit es va difuminar.

En segon lloc, em van parlar del BOI (Bloc Obrer Internacionalista) on me van dir que va ser la fusió entre el Bloc Obrer i Esquerra Independentista. Em van comentar que EI va neixer com una escissió de l’UN d’aquell moment per alguns (encara que no ho tinc contrastat) i m’imagino que per aquella època ja caminaria per allà un gran Xavir. El Boi estava out de política i del social, tenia uns quaranta afiliats i pocs se’ls veia al moment quan jo m’informava.
Bé, havien existit partits nacionalistes. Però, res més?

No, durant la versió beta existien les Alcadies amb els seus congresos regionals. Que grans. El federalisme polític escampat per eR. M’encanta cada vegada que hi penso. Un majestuós alexbcn88, que avui porta a d’imatge a Eddard Stark i podria passar per un membre de l’GDLN, fou Alcalde d’eCatalunya. I no tans sols això, va instaurar l’eGeneralitat de Catalunya. Inmens, Genial. Des d’aleshores vaig entendre que jo volia el mateix i em vaig prometre a mi mateix continuar amb un llegat desaparegut.

UN avançava. Les disputes pel poder del partit creixien. Guinovart derrocà a Inuyasha000 i reestructurà el partit a la seva mida establint càrrecs com si fóssim un govern català (ell seria Conseller Primer i la resta Consellers) i creà el Comité Nacionalista on realment es prenien les decisions. També vam fundar Gudariak. Passats dos mesos, Guino va suggerir que UN hauria de tenir un nou president per a que tots tinguéssim les mateixes oportunitats. Allà va aparèixer Gaara Dead Puppet. Va neixer una guerra natural. Es podria resumir en que Guino l’acusà de que mai acabava el que començava, pel que Gaara, abolit i humiliat, decidí afiliar-se al PCeE i oblidar-se d’UN un temps.

Al juliol em van escollir president d’estiu. Hauria d’ocupar-me del partit durant un període d’inactivitat que desconeixia. Degut a que em vaig matar a espameiar, vam arribar a ser top6, tot i que estàvem molt lluny del top5. Jo em sentia important a una organització important. Però no ho era. La realitat es que durant passava l’estiu l’activitat queia més i més i jo pensava en el resurgiment a partir del setembre.

Va passar el setembre, l’octubre i el nombre i la cosa no tirava. Quina desil•lusió. Els presidents que escollíem començaven on fire i acabaven mort d’avorriment. No havia equip. Finalment, un entusiasta Xavir realitzà un congrés extraordinari. El nacionalisme es dividiria: els que essent nacionalistes, conscients dels problemes ingame que mai es solucionarien, recolzarien una manera de treballar on ens beneficiaria dins d’eEspanya. Els independentistes més radicals, que pretenien carregar-se eEspanya a costa de tot. UN es va quedar amb la primera opció. Per a la segona opció es refundaria Esquerra Independentista. Per suposat de la mà de Xavir, però extraordinàriament d’un gran altre element: Buglis. Van començar de la millor manera, oi tant.

Ara comença de veritat la meva part a contribuir al nacionalisme català.
Per a les eleccions presidencials del cinc de desembre demana el recolzament a UN Sa Majestat Imperial l’Emperador Don Warm 2. Li vaig dir: - bé, jo et recolzo si tu em declares la independencia outgame d’eCatalunya. + Sí, sí, sí, sí jo els meus orígens són nacionalistes Parla amb Kojie (avui és el Presi de Vanguardia), que serà el meu vice per a detallar les coses – Perfecte.
Condicions d'UN pactades amb Kojie:
- Es realitzarà una declaració d'independència outgame ratificada pel govern
- Warm 2 es reservarà el títol de Protector de eCatalunya ingame
- Es proposarà la declaració perquè la ratifiqui el Lolgres (llavors en dèiem així)
- Se indemnitzarà eCatalunya amb 100.000 ESP per danys i perjudicis que sortiran del Banc d'Espanya [una quantitat desorbitada que tots sabíem que no es faria, però bé, que acordem]
- Us donarem una ORG
- Un membre d 'UN serà ministre d'Administració Territorial
Què va passar en realitat?
- El govern de Warm 2 va tenir una diminuta intenció de realitzar la declaració d'independència (van obrir el Doc i van posar tres o quatre línies). Mai el van acabar.
- Warm 2 es va posar un títol llarguíssim i incloïa el de Protector
- Mai es va proposar res al Lolgres
- No es va traspassar ni un ESP als comptes catalanes
- Mai van donar una ORG
- Pau Esteve i jo vam ser nomenats MOTA

Així doncs, causa de l'existència d'Esquerra Independentista ja que els meus afiliats shouteaban la independència de eCatalunya vaig decidir, un cop creat el Fòrum de l'Estat Virtual d'eCatalunya, intentar fer consens amb EI.

Vaig parlar amb Xavir (en un mp) i li vaig dir (recreació): - mira, farem un govern provisional, de consens i de coalició. + és que estic embolicat. Parla amb Monmoll i amb Molinacat - ok. (Xavir desapareciría durant un temps a partir d'aquell moment).

Parlo amb ells [no sé si amb algun més]: - anem a fer un govern de coalició provisional i m'agradaria que participeu, per començar a fer les coses junts i anar pensat com configurar-ho tot i tal ... + a bé val - mira us proposo els següents càrrecs: vicepresident del govern (perquè ja que jo he organitzat això, que menys que sigui el president), conseller d'Afers Exteriors i conseller de cultura (no havien moltes conselleries. DracS11 seria conseller d'Economia i Inuyasha conseller de Comunicació) .

Bé doncs uns 15 dies van estar dient que no ho veien clar. Fins que em van inflar els pebrots. Així que el meu amic GurocaII (que per cert és valencià) em va dir la idea de fer una Assemblea on tots diguem exposem tot, pel que va ser President del Congrés provisional en funcions. Obrim l'assemblea en el fòrum i cosa que exposàvem cosa que els semblava malament als d'EI. Ja era per tirar-se per una finestra.

Aquí vaig comprendre quin era el principal problemes dels catalans VR: la falta de consens, que consisteix que tots han de renunciar a una part individual del que volen per obtenir en una altra part global que a la llarga cobrirà les pèrdues individuals.

Finalment vam acordar tres o quatre coses i el dia 25 de desembre (el dia de Nadal) celebrem les primeres eleccions al Parlament de eCatalunya. Just per aquests dies es va produir l'aparició d'un jugador que durant tot el temps de la seva absència Guinovart me l'havia posat com un Déu. Es tracta d'Catlander. Aquest ràpidament va donar suport a tot el que havíem fet però va decidir no unir-se a cap formació política. Mesos més tard, a una entrevista, diria que a ell li agradaria pertànyer a un partit d'extrema esquerra i catalanista com ho era contemporàniament EI [comentari que jo entenc que si fos per ell s'hagués afiliat a EI però no ho va fer vés a saber perquè.]

Onze dies més tard de les eleccions del Parlament celebrem les eleccions presidencials. Ens presentem Catlander, Litio2 i jo. Vaig guanyar jo. Recordo aquell dia amb molt orgull. Em vaig aixecar pensant que seria el president del meu país i en totes les coses que podia fer, així com les que havia de fer. Per descomptat, vaig tornar a insistir en EI dient que si volien formar part del govern que ho podien fer. No recordo si algun va entrar a col • laborar.

La primera legislatura del meu país es pot resumir en una paraula: cafè. Sí, no em vaig adonar, però en època d'exàmens universitaris la VR i, per tant, eR passen a un segon i tercer pla respectivament i la universitat et priva de tot. Va ser un error i ho admeto, potser per la il • lusió que em feia ser el primer president, potser perquè era el lloc que em corresponia, no ho sé, però van ser com van passar les coses. Així de sobte, recordo que vaig presentar la meva ambaixada a eArgentina, algun dia em passaré a veure com està allò.

Després de la meva primera legislatura, el meu VR tampoc em permetia dedicar massa a eR, així que em vaig apartar de tot això, la meva única ocupació era administrar el fòrum.

Em va succeir com a president Catlander i amb una idea brillant en què, després de moltes discussions, mai va arribar a consolidar-se. Catlander volia utilitzar el fòrum que havíem creat perquè es tractés la política virtual de Catalunya no només en eRepublik sinó a la resta de jocs virtuals. Seria una cosa tremenda. Però entre els problemes que posaven alguns jugadors que no estaven d'acord i entre que hi havia poca gent que habitava el fòrum, com ja he dit abans, la cosa no va acabar de tirar endavant.

A partir d'aquí vaig haver de prendre la decisió d'interrompre temporalment la meva vida en eR i, per tant, la d'administrar el fòrum. Catlander passaria a ser administrador i Fourfantastic ho succeiria com a president.
Comença doncs una successió de presidents elegits democràticament proposats per Esquerra Independentista (li seguirien Naboal, Almenar i nogdl96) caracteritzat per dues coses:
1. La creixent crispació entre els partits d'Unió Nacionalista i Esquerra Independentista, on fins i tot es va arribar a insultar-me a mi (ningú m'ho pot negar perquè ho he vist Naboal).
2. Davant aquest fet, la majoria dels membres d'UN (per no dir tots) decideixen abandonar aquest espai català on simultàniament comença a decréixer de manera exponencial la vida del fòrum.

D'altra banda, en ingame Esquerra Independentista supera en nombre d'afiliats a Unió Nacionalista. Esquerra creix ràpidament a causa del boom que pateix tot Espanya (chapó) mentre que UN comença a perdre afiliats lentament, on alguns trànsfugues es canvien de partit (trànsfugues legals eh). UN s'estancaria.
Què bé no? Em refereixo, el fòrum està en mans d'EI i estan guanyant afiliats.

Era per que el fòrum tingués la vidilla que els de UN es van dur amb si. Doncs no. Tal és la incompetència del partit cedent que el fòrum català continua morint. Només quedaven cinc membres actius: Fourfantastic, Naboal, Almenar, nogdl96 i Pau Esteve. El pobre Pau, que s'havia nomenat Cap d'Estat, càrrec que li corresponia per haver estat en paral • lel amb mi debatent amb l'equip de Warm 2, era cada dia maltractat pels indepes. A ells els fotia que encara estigués per aquí.

Catlander, no sé si al maig o així, em va comentar que tornava a desaparèixer temporalment. Qui millor que el Cap de l'Estat per administrar el fòrum? Vaig tornar d'entre els morts i el vaig nomenar Admin. Ja van tornar a sortir els indepes perquè no els semblava bé. També volien ser els admins ells. Quins pebrots!. Volien ser els administradors d'un espai que ni tan sols han pogut mantenir viu tot i tenir la suficient gent en el seu partit per fer-ho.

Me'n recordo perfectament el que els vaig contestar: el fòrum és de la meva propietat, doncs jo trio qui l'administra. No teniu la suficient capacitat legal VR per imposar-me que sigueu vosaltres els administradors. Tot i això, estic disposat a escoltar i que em digueu a algú de vosaltres per ser coadministrador juntament amb Pau.

Què va passar? Que ni entre ells s'entenen. No sé què va passar (encara que me l'imagino i em desorino) que van acabar dient que els era igual qui fos l'administrador. A prendre per cul.

Crec que va ser a finals de maig o principis de juny que Pau Esteve veient la inactivitat del fòrum (que ja ni tan sols comentaven res entre ells, era mort des de feia dies) i fent ús del seu càrrec (era Cap de l'Estat i havia estat elegit magistrat de Justícia) va fer un decret on explicava que es dissolia l'estat (Govern i Parlament, que només tenia un congressista) pel motiu aparent.

Els cessionistes van intentar tirar per enrere però ... no hi havia prou poble per paralitzar aquesta decisió. Sense suport de ningú i sense legalitat per exigir res, es van haver d'empassar les seves paraules. Al meu parer, va ser una decisió difícil però justa.

Arriba l'estiu, fa aquesta onada de calor de l'Àfrica, era finals de juny, estic a punt d'acabar exàmens, i veig el xiringuito. Tot allò que havia dedicat tant de temps a dissenyar, configurar, debatre, consensuar, etc., no existia. Tot suprimit. Un Estat sense govern, sense parlament, sense res. I mentre em dutxava vaig pensar: en VR, quan regna l'anarquia, quan tot està sense rumb, quan a tothom li és igual tot, que fan? I jo, que sé una mica d'història i de eHistòria vaig resoldre ràpidament la pregunta: una dictadura.

Però no seria una dictadura militar: com no tenim estat ingame no existeix exèrcit. Quina és aquesta paraula que han utilitzat a la Unió Europea per posar els presidents a Grècia i Itàlia que els han donat la gana? Tecnocràcia. La vaig buscar a la RAE: Exercici del poder pels tecnòcrates. Què és un tecnòcrata? RAE: Tècnic o persona especialitzada en alguna matèria d'economia, administració, etc., que exerceix el seu càrrec públic amb tendència a trobar solucions eficaces per sobre d'altres consideracions ideològiques o polítiques.

Realment el que calia per a un estat on tot estava abolit. Es necessitava una persona que sapigués fer les coses (bé, jo vaig muntar tot allò) i que es busquessin solucions (sempre he volgut el consens polític) per sobre de qualsevol cosa (per Catalunya s'havia de donar tot). Decidit, seré un dictador tecnòcrata. Vaig buscar un malnom que em va agradar després de buscar dues o tres vegades a google: Adalil.
I quins eren els objectius que volia aconseguir fent això?
- Crear un fòrum que s'assemblés el màxim a ingame per tenir un lloc on els catalans poguéssim exercir una vida el més semblant al que el joc ofereix als països reconeguts
- Tornar a trucar a tots aquells catalans a que tornessin per:
1. Que participessin i féssim un projecte amb il • lusió
2. Que donessin la seva opinió de totes i cadascuna de les decisions que es prenguessin
3. Trobar el màxim consens possible
4. Tornar a reinstaurar totes les institucions abolides
5. Per demostrar que per sobre de tot hi ha voluntat de realitzar el projecte de molts catalans durant la història en VR, encara que ho féssim de manera virtual.
- Ser protagonista. Per què no dir-ho? Crec que tinc dret a fer-ho. Portava molt de temps pensant en el projecte.

Amb els meus millors propòsits vaig ocupar el càrrec que considero em correspon eternament en eR dins l'àmbit català. Em nomenaria a mi mateix Molt Honorable Dictador Derviriles, el Adalil de eCatalunya i em reservaria per a la meva persona el poder legislatiu, l'executiu i el judicial, així com la màxima representació de l'Estat i de l'Exèrcit de manera temporal, tenint la potestat de delegar certes competències en jugadors de la meva confiança treballant en el meu nom.

Vaig haver de tornar a escoltar crítiques, insults, la gent rient de mi, humiliant-me, cridant-me boig ... Senyors, això és un joc i jo m'ho estava passant de puta mare.
Quins eren els punts forts amb els que pretenia realitzar el meu projecte?
1. Trobar un nom que realment definís el lloc web. Això és a causa que en principi l'espai havia estat creat per als catalans amb la intenció de crear el mateix per als bascos, els gallecs, els valencians, els navarresos i els canaris. Però teníem en el mateix fòrum gent que parla català en totes les seves variants i d'un munt de llocs diferents (fins i tot de la Franja d'Aragó on parlar aragonès occidental). És clar que l'espai deixava de ser català per ser del que anomenem els Països Catalans. El nom havia de ser un altre, eliminant el "Fòrum Virtual d'eCatalunya".
2. Llei de Govern. Volia crear una llei on definís que el govern tenia una personalitat pròpia (com la tenen per aquí Siddy amb l'ovella per exemple) i definir exactament les competències perquè no es solaparen amb les del Congrés. A més, el Govern, com la té el CP ingame, seria congressista encara que ja ho fos el CP.
3. Llei del Congrés. Bàsicament volia que les eleccions del congrés utilitzessin províncies o territoris (com vulgueu anomenar-los) perquè s'assemblés més ingame. Els territoris serien: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, València, Alacant, Castelló, Andorra, Catalunya Nord o Perpinyà i la Franja d'Aragó. Cada ciutadà tindria només un vot.
4. Llei de Justícia. Es triarien tres magistrats el 20 de cada mes democràticament. El president dels magistrats seria aquell amb major nivell ingame. Aquests tindrien la competència de decidir si les lleis aprovades són constitucionals, si les accions del govern són constitucionals i tot allò social on dos o més jugadors no estiguessin d’acord.
5. Llei del Cap d'Estat. Es triaria l'1 o el 10 de cada mes democràticament. Cada jugador exposaria la seva manera de ser cap d'estat: una monarquia sobirana o una presidència republicana. Tindria les competències de representar el poble, concedir honors, ser estimat al marge de les ideologies.
6. Llei de l'Exèrcit. Aquesta llei definiria crear una milícia per als Països Catalans. S'establirien com es lluita i davant que situacions, de quina manera, etc. El comandant de la milícia seria el ministre de Defensa i per pertànyer a ella seria igual en ciutadania ostentes en eR, només caldria tenir la catalana.
7. Llei de ciutadania. Requisits, etc. (Molt semblant a la que ja teníem però no fer que es trigués tant en adquirir-la)
8. Llei electoral, referèndums i partits polítics. D'una banda volia recopilar les dates mensuals i les formes de procedir de totes les eleccions que s'havien de desenvolupar (president del govern, cap de l'estat, congrés, justícia). D'altra banda, dir que els referèndums només els pot sol • licitar el congrés i no el govern, encara que el govern pot demanar al congrés. Finalment, sobre els partits polítics: outgame es podrien crear partits polítics o altres tipus d'agrupacions (coalicions) que no seria obligatori que existissin ingame, on l'afiliació quedaria registrada en el fòrum, sol • licitant pertànyer a un grup.
9. Llei d'Administració del fòrum. M'hauria agradat fer aquesta llei de manera molt senzilla. Quines serien les competències dels adminstradores (vigilar que tot funciona correctament) i l'elecció dels administradors. S'haguessin triat 3 democràticament. I seria un càrrec vitalici fins que un d'ells desaparegués, per exemple, una setmana sense donar lloc a explicacions. En el moment en què hi ha una vacant, tornar a fer eleccions perquè ocupi aquesta vacant. No es tracta que hi hagi gent de tots dos bàndols (que també), sinó que hi hagi gent eficaç i eficient per a la seva gestió.
10. Constitució. El dia 11 de setembre es celebraria el referèndum de la Constitució, tornant-se a reinstaurar tot i tirant endavant tot el que s'hagi acordat. En la constitució figurarien totes les lleis aprovades i tot ben bonic. A més que fer-ho el dia de la Diada de Catalunya ja que era perquè la gent se li s'inflaran d'orgull seus pulmons.

Això era el que volia fer. Però, per què no s'ha fet?
Senzillament, no hi ha voluntat per part de la majoria catalana de tirar això per davant. Unió Nacionalista, on resideixo, estan veritablement immersos en altres projectes. Esquerra Independentista segueixen amb la mateixa tònica, ni mengen ni deixen menjar. Tot i existir uns quants que estan tot el dia ficats en el seu IRC i en altres IRC s espanyols (Naboal es diu que és Sexy, caldria veure-ho ...) on s'han de rebaixar a parlar el castellà hispànic, es resisteixen a col • laborar ni tan sols dient hola .

Però que la voluntat catalana és inexistent és cert. He enviat missatges a centenars de jugadors que sé que són catalans i, encara que no estic demanant a gent que siguin nacionalistes i independentistes catalans, sinó que simplement vulguin participar en aquest espai amb el requisit d'entendre el català, es neguen també a col • laborar en el projecte. Recentment ha aparegut un comitè de tres jugadors. Veritablement, no tindríem ni per començar. Aquest ha de ser un projecte de majoria i no de minoria. Amb tot, la raó per la que he exposat el que pensava fer és pel simple motiu de que puguin inspirar-se en una mica del que tenien pensat.

I és que si alguna cosa he après és que si tant Unió Nacionalista com Esquerra Independentista s'han extingit en el seu moment i han reaparegut refundant-se per tornar a morir-se avui dia és per un simple motiu: en eR els nacionalismes que tant defensem alguns no és rendible . I potser aquest tipus de partits no difereixin d'altres tipus de partits que, com tot, neixen, viuen, es reprodueixen i moren.

Puc afirmar i crec que amb aquest text ho puc demostrar que he intentat que el nom del catalanisme i la senyera onegessin el més alt possible, amb la màxima sinergia, diàleg, d'una manera de passar-nos-ho bé, divertir-nos, arribar a ser el que en VR encara no s'ha aconseguit.

No vaig a dir que hagi estat una pèrdua de temps tot pel que he lluitat tots i cada un dels dies en què he lluitat aquí, val la pena lluitar. Però no s'han complert els objectius.

És per tot això que anuncio que avui renego de qualsevol projecte nacionalista per a la resta del meu e-vida. Considero que he donat tot el que podia donar i la història em jutjarà.

Abdicaré meva línia catalanista dins del joc en el meu fill Almenar (un altre dia us explicaré com vaig tenir un fill on molts em pregunteu) on sé que té el suficient tarannà, prestigi, vitalitat i rigor i el meu suport per enfrontar-se a les adversitats o per sumar- al que consideri millor per al bé de tota una nació.

Moltes gràcies per llegir tot el que tenia ganes de dir.