Join the new world

Republik és un simulador social que ha fet que milers de persones arreu del planeta aconsegueixin un món paral · lel, en què les guerres, aliances i decisions polítiques són important per al futur d'un país.

Ara per ara, el fort del joc és el mòdul militar, el qual ha sofert canvis i el qual ha fet obtenir major beneficis (sense dubtes) als fundadors d'aquest simulador. Tanmateix, hi ha un mòdul que té una gran importància en el joc en el qual, qui són elegits, decidiran el destí del país per un període: el mòdul polític.






El mòdul polític de eRepublik s'ha anat mantenint des dels inicis del joc, amb grans canvis al començament, però amb pocs canvis en aquests darrers temps.

En eEgipte, com a segur ho va ser en la majoria dels països, aquest mòdul ha estat de gran diversió pel fet de generar discussions partidàries, per la importància de les orientacions, pels antics shouts que generaven escàndol per provocar als enemics partidaris o bé que expressaven una campanya política neta a favor d'algun candidat, com així també les propostes polítiques riques en contingut (i no copypasteadas) que cada candidat polític o partit oferia mes a mes per captar l'atenció dels electors.

Tot això s'ha anat perdent en aquest joc, ara el mòdul polític s'ha tornat avorrit i no només a nivell in game, sinó també a nivell fòrum.

En la democràcia eRepublikana, les decisions són adopatadas a través d'un sistema "representatiu": els ciutadans trien periòdicament seus representants, i són aquests els que es reuneixen habitualment per prendre les decisions.



Els polítics busquen el poder i per això han de reunir el suficient nombre de vots: per tant s'han de concebre com "empresaris" que a través de plataformes combinen posicions específiques sobre cadascun dels temes importants per reflectir les preferències del major nombre de votants: cada "empresa" en competència és un partit polític, i de la major habilitat per dissenyar les plataformes resultarà el major èxit obtingut. Els votants són concebuts com els "consumidors", que distribueixen els seus vots entre els candidats d'acord amb la major aproximació de les seves preferències individuals amb les plataformes ofertes pels candidats. El partit que puja al poder és el que reuneix el màxim suport. Un cop en el poder els representants elegits tenen incentius a complir les seves promeses preelectorals perquè aspiren a ser reelegits en les pròximes eleccions.



D'aquesta manera, les preferències individuals determinen els candidats triomfants, i aquests al seu torn prendran les decisions socials tractant d'ajustar a les preferències dels seus electors. En cas de no complir les seves promeses, sigui per voluntat deliberada, sigui per resultar de compliment impossible, aquests representants perdran el suport de les seves bases, que es bolcaran a un altre partit opositor i el convertiran en govern.