eEgypt: A broken dream

Day 2,084, 12:08 Published in Egypt Spain by Stalinsito



This article has been written in Spanish. English, Arab and Catalonian translations are from Google Translate, because I feel lazy to do it by myself. And I don’t know Arab and Catalonian. xD

Como en eEspaña, en eEgipto se me ha inhabilitado para el ejercicio de la política.

Debería plantearme que quizás el problema sea mío, que no respeto las normas políticas establecidas desde las altas esferas de poder y que contravengo la doctrina moral mayoritaria –y, por imperante, con pretensión de emperadora-, no obstante, y aun teniendo en cuenta que a veces sí puedo dedicarme a ir contracorriente por el placer de hacerlo -como deportista intelectual, el reto mayor es enfrentar siempre la adversidad- creo que, de nuevo en esta ocasión, no soy yo el único responsable de mi sanción.

Y, empezando por lo obvio, una sanción emitida sin juicio ni notificación de estar siendo procesado. Un juicio inexistente, como la presunción de inocencia y el derecho a la legítima defensa frente a la sanción. Un juicio que no ha emitido ningún tribunal democrático y que proviene de un foro de acceso restringido, oscurantista y segregador. Una sanción, en definitiva, sin proceso sancionador, emitida, desde la voluntaria negación de la democracia y los derechos civiles más elementales, por aquellos que detentan un poder sin saber qué responsabilidades conlleva hacerlo.

Otro tanto ocurre con la formación política que presido, LibertarianSocialists Democrats. Un partido que, una vez tras otra, ha rechazado unirse a participar en una dictadura de la mayoría. Como consecuencia de no unirse a la dictadura y de suponer un peligro directo para quienes ejercen el poder en eEgipto, LSD es ilegalizado irrevocablemente. Ello responde al autoritarismo “cataligpcian” y a su incapacidad, real o pretendida, para hacer política.


Somos acusados de PTOers por un Gobierno de extranjeros en un país que no es el suyo y cuyo Gobierno queremos para los verdaderas habitantes del país, todos.

Hacer política es proponer un ideal que dé una imagen del mundo completa y unitaria. Solo un ideal promueve el progreso colectivo. La falta de ideales, el pretendido fin de las ideologías y el trabajo por un único Estado Catalán, totalitario y segregador, que algunos lideran con entusiasmo, no son más que pamplinas en manos de los ideólogos del desastre.
Estos nuevos actores han retado con éxito a los ideales democráticos, que tanto cuesta construir, y quienes creemos en la democracia y el progreso debemos contrarrestar su influencia. Este declive produce serias amenazas: han hecho del olvido una epidemia generalizada, tienen una avaricia insaciable por el control del país y producen una fractura social y del Estado de derecho de difícil reconstrucción, concentrando el poder fuera de los mecanismos democráticos, en un foro aislado a gran parte de la población. Han puesto la legalidad y el Estado –patrimonio del común de eEgipcios- al servicio de los intereses de la mayoría no mayoritaria de los “catalagipcians”.
La oposición es, como hemos visto, señalada, sancionada y estigmatizada a fin de neutralizar una amenaza para su ejercicio del poder. Así lo demuestra la reciente publicación de Itaita, una antera falacia ad hominem contra mí que no tiene más fin que estigmatizarme.

No dudo que el comienzo de esta travesía catalanista estuviese lleno de buenas intenciones, la utopía de una nación catalana en eRepublik. Pero ejercer la actividad política entraña la necesidad de encontrar la utopía, aun sabiendo –la historia nos lo enseña- que algunas falsas utopías conducen a totalitarismos atroces o a populismos engañosos. Hacer política obliga a reflexionar sobre la imperiosa necesidad de volver a la confrontación de pensamientos, a filosofar y a creer en la igualdad. Hacer política entraña buscar el bien común, si no, es ejercer meramente el poder como dogma inevitable y de escasa utilidad para la mayoría. Hacer política es volver a tener vergüenza de los actos impropios de representantes políticos democráticos.


eEgipto, una utopia trastocada.

No sirve la excusa de pretender que una votación de diferentes votantes -todos ellos de partidos “catalagipcians”- sea llamada democracia cuando más de la mitad del electorado real no está representado en la votación ni en la toma de decisiones. Cuando un sector de la sociedad, aprovechando su poder político, actúa contra una gran mayoría del país, no está, en ningún caso, siendo éste un país democrático ni quienes actúan de tal forma están siendo verdadero políticos, sino oligarcas. Falsos pensadores que, de tanto deconstruir, se olvidaron de construir un mundo mejor.

Asistimos al dogmático desmantelamiento de lo comunitario, el Estado democrático, para favorecer intereses de un sector de la población. Nada diferencia eEgipto de cualquier dictadura basada en un apoyo de masas, nada lo diferencia de cualquier dictadura totalitaria. Para revertir esta situación, la tarea es redescubrir la política, buscar quién nos representa y participar activamente para evitar la concentración de poder. Reconstruir los ideales, pensar en el mundo y ordenarlo de otra manera. Recuperar la intención de resolver o minimizar el choque entre los intereses encontrados que se producen dentro de una sociedad. Sin empecinamientos ni dogmas, en común y global todos los ciudadanos eEgipcios.

La dogmática estrategia liberalconservadora de la imposición de la mayoría “catalagipcià” -¿le recuerda a alguien a una mayoría parlamentaria ajena a este juego?- nos está llevando no sólo a la ruina moral y ética, sino a la ruina política y a la total fractura del país. Por el contrario, la opción democrática y solidaria, basada en la apuesta por modelos de cooperación entre catalanes, egipcios, y demás habitantes de eEgipto, debe volver a convertirse en ideal y proyecto de país. Pensemos y elijamos, no cada mes un dictador de un bando u otro, sino todos los días unos compañeros. Así haremos política: poniendo al total de eEgipcios como beneficiarios.





ENGLISH VERSION

As in eSpain in eEgypt I have been disbarred from the practice of politics.

Should I consider that perhaps the problem is mine?, I do not respect the rules established policies from the highest levels of power and I contravene moral doctrine majority-and, by prevailing with-empress claim, however, and even taking into account that yes sometimes I can devote myself to go against for the hell of it-as intellectual athlete, the greatest challenge is to face adversity always-think again on this occasion, I'm not the only one responsible for my punishment.

Then, starting with the obvious, a penalty notice issued without trial or of being processed . A trial nonexistent, as the presumption of innocence and the right to self-defense against the sanction. A trial court has not issued any democratic and that comes from a restricted access forum, obscurantist and segregating. A sanction, in short, without sanctioning process, issued from the voluntary denial of democracy and basic civil rights, by those who hold power without knowing what it entails responsibilities .

The same applies to the political formation which I chair, LibertarianSocialists Democrats. A party that, time and again, has refused to join to participate in a dictatorship of the majority. As a consequence of not joining the dictatorship and pose a direct threat to those in power in eEgipto, LSD is banned irrevocably. This is in response to authoritarianism "cataligpcian" and their inability, real or pretended, for politics.


We PTOers charged by a foreign government in a country that is not theirs, and whose government we want for the real inhabitants of the country, everyone.

Making policy is to propose an ideal to give a complete picture of the unitary world. Only an ideal promotes collective progress. The lack of ideals, the supposed end of ideology and work for a single Catalan state, totalitarian and segregating, some lead with enthusiasm, they are just nonsense in the hands of the ideologues of the disaster.
These new actors have successfully challenged the democratic ideals , which both cost to build, and those who believe in democracy, and progress must counter their influence. This decline results in serious threats: oblivion have a generalized epidemic, have a insatiable greed for control of the country and produce social disruption and the rule of law are difficult reconstruction, concentrating power outside the democratic mechanisms in an isolated forum much of the population. They put the legality and the State eEgipcios common heritage to serve the interests of the majority not a majority of the "catalagipcians".
The opposition is, as we have seen, marked, stigmatized and punished to neutralize a threat to their exercise of power. This is evidenced by the recent publication of Itaita, an anther fallacy ad hominem against me that has no purpose other than estigmatizarme.

No doubt the beginning of this journey Catalan were full of good intentions, the utopia of a Catalan nation in eRepublik. But exercising political activity involves the need to find utopia, knowing-what history taught us that some false utopias lead to totalitarian populism atrocious or misleading. Making policy forces us to reflect on the urgent need to return to the confrontation of thoughts, to philosophize and believe in equality. Making policy entails seeking the common good, if not, is merely exercising power as inevitable dogma of little use to most. Making policy is to return to be ashamed of wrongdoing democratic political representatives.


eEgipto an utopia disrupted.

No good excuse to claim that a vote for different voters-all party "catalagipcians" - is called democracy when more than half of the actual electorate is not represented in the voting or decision making. When a sector of society, using their political power, acting against a vast majority of the country, there is, in any case, this being a democratic country or who act in such a way are being real political but oligarchs. False thinkers who, from time to deconstruct, they forgot to build a better world.

We attended the dogmatic dismantling of community, the democratic state, to promote interests of one sector of the population . Nothing eEgipto unlike any dictatorship based on mass support, nothing unlike any totalitarian dictatorship. To reverse this situation, the task is to rediscover the policy, find who represents us and actively to prevent the concentration of power. Rebuilding the ideals, think about the world and order otherwise. Recovering the intent to resolve or minimize the clash between the conflicting interests that occur within a society. No stubbornness or dogmas, in common and comprehensive eEgipcios all citizens.

The dogmatic strategy of imposing liberal-most "catalagipcià" - someone reminds a parliamentary majority stranger to this game? - is leading us to ruin not only moral and ethical , but the overall political ruin and split the country . On the contrary, the democratic choice and solidarity, based on models of cooperation commitment between Catalans, Egyptians and other inhabitants of eEgipto, must again become ideal and national project. Think and choose , not every month a dictator of one side or another, but every day some friends. This policy will: catching eEgipcios total beneficiaries.




ARAB VERSION

كما هو الحال في إسبانيا، في مصر لقد تم يشطب من ممارسة السياسة.

وينبغي لي أن أعتبر أن المشكلة ربما هو لي، وأنا لا احترام قواعد ضعت سياسات من أعلى مستويات السلطة وأنا تخالف عقيدة أخلاقية الأغلبية و، من خلال السائدة مع الإمبراطورة الادعاء، ومع ذلك، وحتى مع الأخذ في الاعتبار أن نعم في بعض الأحيان أستطيع أن أكرس نفسي للذهاب ضد لأنها من الجحيم كما هو رياضي الفكرية، والتحدي الأكبر هو مواجهة الشدائد دائما التفكير مرة أخرى في هذه المناسبة، وأنا لست المسؤول الوحيد عن ذنبي.

ثم، بدءا من واضحة، إشعار عقوبة صدرت دون محاكمة أو يتم معالجتها . محاكمة غير موجود، حيث أن قرينة البراءة والحق في الدفاع عن النفس ضد العقوبة. لديه المحكمة لم تصدر أي ديمقراطية والتي تأتي من المنتدى وصول مقيد، الظلامية وعزل. جزاء، وباختصار، من دون عملية فرض العقوبات، الصادر عن إنكار الطوعية الديمقراطية والحقوق المدنية الأساسية، من قبل أولئك الذين يحملون السلطة دون معرفة ما تنطوي عليه مسؤوليات .

وينطبق الشيء نفسه على التشكيل السياسي والتي أتولى رئاستها، التحررية الاشتراكيين الديمقراطيين. طرف إلى أنه، مرارا وتكرارا، وقد رفضوا الانضمام للمشاركة في ديكتاتورية الأغلبية. نتيجة لعدم الانضمام الدكتاتورية وتشكل تهديدا مباشرا لتلك التي في السلطة في مصر، محظور LSD لا رجعة فيه. وهذا هو ردا على الاستبداد من الكاتالونية المصريين وعدم قدرتهم، أو تظاهرت الحقيقي، في السياسة.


ونحن PTOers من قبل حكومة أجنبية اتهم في بلد ليست لهم، والذي نريد لسكان الحقيقي للبلاد، والجميع الحكومة.

صنع السياسات هو اقتراح مثالية لإعطاء صورة كاملة عن العالم وحدوي. فقط مثالية تعزز التقدم الجماعي. عدم وجود المثل، والنهاية المفترضة للفكر والعمل من أجل دولة واحدة الكاتالونية، الشمولي وعزل، بعض الرصاص بحماس، فهي مجرد هراء في أيدي المنظرين من الكارثة.
هذه الجهات الفاعلة الجديدة قد تحدى المثل الديمقراطية بنجاح ، الذي على حد سواء من حيث التكلفة لبناء، وأولئك الذين يؤمنون بالديمقراطية والتقدم يجب علينا مواجهة نفوذهم. هذه النتائج انخفاض في تهديدات خطيرة: النسيان يكون وباء معمم، لديهم الجشع لا يشبع من أجل السيطرة على البلاد، وتنتج الاضطرابات الاجتماعية وسيادة القانون هي إعادة البناء صعبة، تركيز السلطة خارج الآليات الديمقراطية في منتدى معزولة الكثير من السكان. وضعوا الشرعية والدولة المصريين مشتركة التراث لخدمة مصالح الأغلبية من برشلونة أغلبية غير المصريين.
المعارضة هي، كما رأينا، علامة، وصم ومعاقبتهم لتحييد تهديد لممارستهم للسلطة. ويتجلى ذلك من خلال نشر مؤخرا Itaita، وهو رجل كامل مغالطة إعلان ضدي ليس لها غرض سوى وصم لي.

ولا شك أن بداية هذه الرحلة كانت الكاتالونية كامل من النوايا الحسنة، ويوتوبيا للأمة الكاتالونية في eRepublik. ولكن ممارسة النشاط السياسي ينطوي على الحاجة إلى إيجاد المدينة الفاضلة، مع العلم، ما علمنا التاريخ أن بعض اليوتوبيا الكاذبة يؤدي إلى الشعبوية الشمولية البشعة أو مضللة. صنع السياسات يجبرنا على التفكير في الحاجة الملحة للعودة إلى المواجهة من الأفكار، لتفلسف ويؤمنون بالمساواة. صنع السياسات يتطلب السعي إلى تحقيق الصالح المشترك، إن لم يكن، هو مجرد ممارسة السلطة كما عقيدة لا مفر من استخدام القليل إلى الأكثر. صنع السياسات هو العودة إلى تخجل من مخالفات ممثلين السياسية الديمقراطية.


تعطلت مصر يوتوبيا.

لا ذريعة جيدة لنتظاهر بأن الناخبين مختلف التصويت الحزبي للجميع أن يكون الكاتالونية يسمى الديمقراطية المصرية عندما أكثر من نصف الناخبين الفعلية ليست ممثلة في التصويت أو اتخاذ القرارات. عندما قطاع من قطاعات المجتمع، وذلك باستخدام قوتهم السياسية، التي تعمل ضد الغالبية العظمى من البلاد، وهناك، في أي حال، وهذا يجري في بلد ديمقراطي أو الذين يتصرفون في مثل هذه الطريقة يجري سياسية حقيقية ولكن القلة. المفكرين الذين كاذبة، من وقت لتفكيك، نسوا لبناء عالم أفضل.

حضرنا العقائدي تفكيك المجتمع، الدولة الديمقراطية، من أجل تعزيز مصالح قطاع واحد من السكان . لا يختلف أي دكتاتورية مصر مبنية على الدعم الشعبي، لا شيء يشبه أي الدكتاتورية الشمولية. ولتصحيح هذا الوضع، فإن المهمة لإعادة اكتشاف هذه السياسة، تجد الذي يمثلنا وبنشاط لمنع تركيز السلطة. إعادة بناء المثل العليا، والتفكير في العالم والنظام على خلاف ذلك. يتعافى نية لحل أو التقليل من الصدام بين المصالح المتضاربة التي تحدث داخل المجتمع. لا العناد أو العقائد، في جميع المواطنين المصريين مشتركة وشاملة.


والعقائدية الليبرالية استراتيجية فرض الكتالوني معظم المصريين - شخص ما يذكره شخص غريب الأغلبية البرلمانية لهذه اللعبة -؟ يقودنا إلى الخراب الأخلاقي وليس فقط الأخلاق، ولكن إلى الخراب السياسي وتقسيم البلاد كاملة . على العكس من ذلك، الخيار الديمقراطي والتضامن، استنادا إلى نماذج من التزام التعاون بين برشلونة والمصريين وغيرهم من سكان مصر، ويجب أن تصبح مرة أخرى المشروع المثالي والوطنية. فكر واختيار ، وليس كل شهر ديكتاتور من جانب واحد أو لآخر، ولكن كل يوم بعض الأصدقاء. وهذه السياسة:. وضع جميع المصريين بوصفهم مستفيدين

الليبرالية استراتيجية فرض الكتالوني معظم المصريين - شخص ما يذكره شخص غريب الأغلبية البرلمانية لهذه اللعبة -؟ يقودنا إلى الخراب الأخلاقي وليس فقط الأخلاق، ولكن إلى الخراب السياسي وتقسيم البلاد كاملة . على العكس من ذلك، الخيار الديمقراطي والتضامن، استنادا إلى نماذج من التزام التعاون بين برشلونة والمصريين وغيرهم من سكان مصر، ويجب أن تصبح مرة أخرى المشروع المثالي والوطنية. فكر واختيار ، وليس كل شهر ديكتاتور من جانب واحد أو لآخر، ولكن كل يوم بعض الأصدقاء. وهذه السياسة:. وضع جميع المصريين بوصفهم مستفيدين




CATALONIAN VERSION


Com a Espanya, a Egipte se m'ha inhabilitat per a l'exercici de la política.

Hauria plantejar que potser el problema sigui meu, que no respecte les normes polítiques establertes des de les altes esferes de poder i que contravengo la doctrina moral majoritària-i, per imperant, amb pretensió de Emperadora-, però, i tenint en compte que de vegades sí puc dedicar-me a anar contra corrent pel plaer de fer-ho-com a esportista intel · lectual, el repte més gran és enfrontar sempre l'adversitat-crec que, de nou en aquesta ocasió, no sóc jo l'únic responsable de la meva sanció.

I, començant per l'obvi, una sanció emesa sense judici ni notificació d'estar sent processat . Un judici inexistent, com la presumpció d'innocència i el dret a la legítima defensa davant la sanció. Un judici que no ha emès cap tribunal democràtic i que prové d'un fòrum d'accés restringit, obscurantista i segregador. Una sanció, en definitiva, sense procés sancionador, emesa, des de la voluntària negació de la democràcia i els drets civils més elementals, per aquells que tenen un poder sense saber quines responsabilitats comporta fer-ho .

El mateix passa amb la formació política que presideixo, Libertarian Socialists Democrats. Un partit que, tot sovint, ha rebutjat unir-se a participar en una dictadura de la majoria. Com a conseqüència de no unir-se a la dictadura i de suposar un perill directe per als qui exerceixen el poder a Egipte, LSD és il · legalitzat irrevocablement. Això respon a l'autoritarisme dels catalans-egipcis ia la seva incapacitat, real o pretesa, per fer política.


Som acusats d'PTOers per un Govern d'estrangers en un país que no és el seu i el Govern volem per als veritables habitants del país, tots.

Fer política és proposar un ideal que doni una imatge del món completa i unitària. Només un ideal promou el progrés col · lectiu. La manca d'ideals, la pretesa fi de les ideologies i el treball per un únic Estat Català, totalitari i segregador, que alguns lideren amb entusiasme, no són més que falòrnies en mans dels ideòlegs del desastre.
Aquests nous actors han reptat amb èxit als ideals democràtics , que tant costa construir, i els que creiem en la democràcia i el progrés hem contrarestar la seva influència. Aquest declivi produeix serioses amenaces: han fet de l'oblit una epidèmia generalitzada, tenen una avarícia insaciable pel control del país i produeixen una fractura social i de l'Estat de dret de difícil reconstrucció, concentrant el poder fora dels mecanismes democràtics, en un fòrum aïllat a gran part de la població. Han posat la legalitat i l'Estat -patrimoni del comú d'Egipcis- al servei dels interessos de la majoria no majoritària dels catalans-egipcis.
L'oposició és, com hem vist, assenyalada, sancionada i estigmatitzada per tal de neutralitzar una amenaça per al seu exercici del poder. Així ho demostra la recent publicació de Itaita, una sencera fal · làcia ad home contra mi que no té cap fi més que estigmatitzar la meva persona.

No dubto que el començament d'aquesta travessa catalanista estigués ple de bones intencions, la utopia d'una nació catalana a eRepublik. Però exercir l'activitat política comporta la necessitat de trobar la utopia, tot i saber-la història ens ho ensenya-que algunes falses utopies condueixen a totalitarismes atroços o populismes enganyosos. Fer política obliga a reflexionar sobre la imperiosa necessitat de tornar a la confrontació de pensaments, a filosofar ia creure en la igualtat. Fer política comporta buscar el bé comú, si no, és exercir merament el poder com a dogma inevitable i d'escassa utilitat per a la majoria. Fer política és tornar a tenir vergonya dels actes impropis de representants polítics democràtics.


Egipte, una utopia trastocada.

No serveix l'excusa de pretendre que una votació de diferents votants-tots ells de partits catalans-egipcis-sigui anomenada democràcia quan més de la meitat de l'electorat real no està representat en la votació ni en la presa de decisions. Quan un sector de la societat, aprofitant el seu poder polític, actua contra una gran majoria del país, no està, en cap cas, sent aquest un país democràtic ni qui actuen de manera estan sent veritable polítics, sinó oligarques. Falsos pensadors que, de tant deconstruir, es van oblidar de construir un món millor.

Assistim al dogmàtic desmantellament d'allò comunitari, l'Estat democràtic, per afavorir interessos d'un sector de la població . Res diferència Egipte de qualsevol dictadura basada en un suport de masses, res el diferencia de qualsevol dictadura totalitària. Per revertir aquesta situació, la tasca és redescobrir la política, buscar qui ens representa i participar activament per evitar la concentració de poder. Reconstruir els ideals, pensar en el món i ordenar-ho d'una altra manera. Recuperar la intenció de resoldre o minimitzar el xoc entre els interessos oposats que es produeixen dins d'una societat. Sense empecinamientos ni dogmes, en comú i global tots els ciutadans Egipcis.

La dogmàtica estratègia liberalconservadora de la imposició de la majoria de catalans-egipcis - li recorda a algú a una majoria parlamentària aliena a aquest joc? - ens està portant no només a la ruïna moral i ètica, sinó a la ruïna política ia la total fractura del país . Per contra, l'opció democràtica i solidària, basada en l'aposta per models de cooperació entre catalans, egipcis, i altres habitants d'Egipte, ha de tornar a convertir en ideal i projecte de país. Pensem i triem , no cada mes un dictador d'un bàndol o un altre, sinó tots els dies uns companys. Així farem política: posant al total d'Egipcis com a beneficiaris.