Nous temps

Day 2,270, 06:54 • Published in Egypt Cuba • by Rupert Hallamer

Avui, el dia de la meva estrena com a Ministre d’Afers Exteriors d’aquesta legislatura, anuncio també el meu canvi de partit, que es va fer efectiu just ahir a la nit. Els dos factors no estan en absolut relacionats entre ells, i ara, en aquest article, intentaré esbossar el perquè.

Des que vaig arribar a aquest joc que les meves inquietuds a l’hora de fer articles i anàlisis van principalment dirigides fora del país (sense, es clar, oblidar mai el propi, com s’ha pogut comprovar); primer, als eUSA, ho feia per la poca possibilitat de prosperar políticament per a algú totalment nou en una nació tan gran i en un moment intern tan complex com s’hi estava vivint, cosa que si tot va bé tocaré en un article dintre de poc temps; i després a eEgipte ho he seguit (i seguiré) fent per tal de mantenir informada a la població i a mi mateix en aspectes interessants de l’eMón.

En aquesta legislatura, doncs, se m’ha donat la possibilitat de participar en tot allò que abans només analitzava, i això m’omple de satisfacció, orgull i ganes. Aplicaré el màxim d’acuradament possible el programa electoral afegint-hi noves propostes per a refrescar el sistema a mesura d’allò possible.

Pel que fa al meu canvi de partit, només dir que es tracta d’una decisió purament ideològica i de cap manera personal. A l’arribar a aquest país va ser Ali Gual el primer en rebre’m amb bones converses que em van ajudar decisivament a formar-me com a ciutadà, i així vaig anar directe a Free Nations.

Fets que he anat aprenent posteriorment són els que m’han fet canviar d’opinió, particularment un punt: i és que si amb prou feines podem portar-nos bé entre nosaltres, com podem permetre’ns el luxe de portar al país gent d’altres països ocupats? Si bé aquesta seria una iniciativa molt maca, ideal, ens convertiria en un país ingovernable. També atribueixo al canvi a la meva deriva reformista dels últims dies, que, per comentaris, converses i el que sigui, sembla que hagin tingut més acceptació al PPCC que al meu propi partit. A més, si sóc jo el que proposa el bipartidisme basat en voler Estat Català o Multinacional i el meu pensament nega la possibilitat de l’existència d’aquest segon, fóra incoherent que seguís sent membre de FN.

I no gaire més a dir, ja que les relacions amb els militants de FN sempre han sigut cordials i sé que independentment de tot això ho seguiran sent. Afrontaré amb il·lusió aquest mes per intentar ajudar a fer d’aquest un país millor.

Rupert Hallamer, Director