Join the new world

Catalans/es us presento la 2na entrevista, aquest cop al Comandant de la milícia de FAEIRC, congressista a eEspanya i membre important del Partit Esquerra Independentista (EI), Xavir:

E: Què en penses del que ha de ser eCatalunya out-game?

X: Els catalans necessitem un punt de reunió estable que ens permeti teixir
complicitats entre nosaltres més enllà de les ideologies que cadascú
pugui adoptar. En aquest cas, Catalunya ha d’actuar sense complexes com a
Estat. Ara bé, és més que palès que les funcionalitats que hom pot
reproduir en un Estat no implementat in-game són, com a mínim, reduïdes.
És per això que necessitem un alt nivell de creativitat, per inventar i
descobrir nous objectius. És la feina més complicada de totes, la que
ens donarà més maldecaps i l’essencial que permetrà seguir amb vida
eCatalunya com a tal.
Per tot això, principalment eCatalunya ha de ser un punt de trobada per construir, o intentar-ho, quelcom comú
català. Mantenir encesa la flama de la Nostra identitat i treballant per
esbrinar com podem implementar de manera eficient aquestes fites.
Una victòria important és continuar existint com a col•lectiu, per això,
més enllà de les estratègies partidistes, cal seguir sent.

E: Quines coses milloraries? Quines idees tens al respecte?

X: Com esmento anteriorment, allò que falla és transportar a la pràctica fets
que realment siguin fruit d’una mena de brainstorming català amb seu
eCatalunya, que permetin divertir-se jugant sense abandonar en cap
nivell la catalanitat.
La catalanitat, tots sabem que és molt relativa. Qualsevol pot ser catalanista, doncs és un concepte àmpliament heterogeni.
Partint d'aquí, i sent àmpliament coneguda quina mena d'enfocament faig, en
aquest cas, d'eRepublik, crec que en un futur els catalans ens hem
d'autoorganitzar com a lobby de pressió, actuar com a Estat a eRepublik i
desnvincular-nos totalment de l'Estat Espanyol. Els motius són que, tot i
que eEspanya de per si no ha de ser un element supranacional que ens
esborri o estorbi, contra els quals hàgim de mantenir una permanent
confrontació, sí que es súper complexe teixir-hi complicitats i ens fa
viure en un atzucac permanent. Confrontar Catalunya i Espanya es el que
ens pot donar visibilitat internacionalment, al contrari, no.
Jo proposaria trencar amb els motlles dels partits actuals a l'Estat eEspanyol i
reunirnos amb un de sol -Partit Catalunya- i una sola milícia -Milicia
Catalana-. Ara bé, coneixent alhora l'actual conjuntura de la societat
que formem eCatalunya, veig aquest horitzó inabastable, perquè ha de
ser un moviment global, comú i finalista. No una permanent fase de
transposició d'UN i d'EI al Partit Català.
A més, caldria un consens que no estem en vies d’aconseguir.

E: Quin tipus de relacions han de mantenir UN i EI?

X: Penso que hauríem de deixar-nos estar completament, no mencionar-nos en
públic, ni en diaris, ni en butlletins, ni fer esmenes indirectes....
passar l’un de l’altre fins d'aquí molt temps. El suficient per oblidar
tot el que ha passat, i el que encara avui ESTA PASSANT.
Personalment ja dic que si acceptem fer-nos referències als articles, jo ho
començaré a fer. És quelcom que em donaria molt de joc.

E: Què en penses de d'UN?

X: Prefereixo no dir res. No per fer-me l’interessant, sinó perquè tot el que digui
pot ser pres de mala manera. Així que, estant molt cremat ja del tema, és un partit mes d'eEspanya amb una altra estratègia.

E: Com et definiries ideològicament i nacionalment?

X: El meu ideal és l’anarquisme humanista, concepte que jo mateix m’he
inventat, segons el qual, la humanitat arribarà a un nivell d'evolució
per la qual podrà permetre’s el luxe de viure en plena harmonia sense
cap mena de poder coercitiu sobre la persona, ni Estat, ni Administració, ni exèrcit ni policia. I això succeirà perquè haurem
extret del nostre ADN aquesta part reptiliana, depredadora, que heretem
dels primers homes, i serem per fí completament humans.
Això, mes que una fita, un objectiu, és un ideal. Com a tal, no el viure, i
cenyint-me a l’actualitat palpable caldria dir que no em puc definir
d'una sola manera.
Accepto com a vàlids els arguments trotskistes, anticapitalistes i revolucionaris. Però sento una tremenda
vinculació amb la meva cultura en vies de desaparició que fa que ho
oblidi tot per posar com a objectiu número 1 la supervivència o
independència.
I en aquests casos, i nomes en situacions límits
de genocidi cultural paulati, crec que si que els resultats justifiquen
els mitjans.

E: Què en penses d'eEspanya? Tenim alguna possibilitat d'incrementar el nostre reconeixement a partir del seu Congrés?

X: No. Podem fer mil i una coses, fa molt anys que estic per aquí. Autonomies, Estats federals, confederacions, fòrums... Podem tindre mesos on
aparentment sí que tenim quelcom a fer-hi, d’altres en que no. Podem
aconseguir una certa afinitat a l'ús públic de diversos idiomes, i fins
hi tot defensar l’existència de eCatalunya com a ens diferenciat
d'eEspanya, però sempre que aquesta obeeixi a Espanya i aquest afer quedi
en la intimitat de l’Estat i no sigui quelcom visible internacionalment.
Tenim la possibilitat que ens reconeixin si acatem sempre, no que realment ens reconeixin com a ens sobirà.
N’estic molt desenganyat d'eEspanya, ja no m’enredaran mes.

E: Confrontació directa amb eEspanya o colaboració en aras d'aconseguir algun rèdit per eCatalunya?

X: Confrontació directa. Per mi, es la manera mes divertida de jugar, i es la única en
la qual pots aconseguir certs fins amb un cert poder de base.

E: Que en penses de ONE, EDEN i TERRA?

X: En general només m’interessen els conflictes bèl•lics internacionals per
buscar cabuda a un cert reconeixement internacional als catalans. Ena
quest cas, EDEN i TERRA ens poden ser útils.