Petit anàlisi d'una època

Day 2,182, 10:18 Published in Egypt Cuba by Rupert Hallamer

Ara que he arribat a casa, on hi és la meva gent, els catalans, em veig obligat a mirar enrere per veure com ho he fet per arribar fins aquí, i exposar quina ha sigut la meva concepció dels fets passats durant la meva etapa a l’altra banda de l’Atlàntic.

Vaig arribar a aquest eMón en un període de conflictes interns als eUSA. Un partit, l’American Freedom Alliance, forjat a base de l’engany sistèmatic a la població, a priori poc educada en matèria política, i amb un discurs populista alhora molt atraïent, volia deixar el país amb els calçotets abaixats perquè entre ePolònia, eSèrbia i eHongria es desfoguessin bazooka en mà. El Govern, totalment volcat en impedir que aquest partit pugés al poder, va oblidar les relacions exteriors, sobretot durant el mandat de Tenshibo; tot això, sumat al fet de que l’aliança CoT anava de mal en pitjor, van propiciar que els Europeus de l’Est conquerissin els eUSA.

Jo, com a ciutadà dels eEstats Units, vaig enrabiar-me amb el Govern i vaig intentar, juntament amb tres socis, Kadyn, Lex Talbot i SwiftStrike74, formar un nou partit polític per intentar canviar la situació. Tot i això, ara que ho miro des del futur, veig que aquella situació no va ser tan dolenta, ans al contrari; que els de l’Est ocupessin eUSA va ser, al meu parer, la perdició de l’AFA.

La gent veritablement eEstadounidenca que donava suport a l’AFA era molta, i amb la conquesta van donar-se compte de que eSèrbia i els seus aliats no asseguraven, ni molt menys, cap mena de futur gloriós als eUSA, tal com proclamava aquest partit. Així, va renéixer el veritable patriotisme eNord-Americà, i amb ell la nació.

La meva estada als eUSA no va ser massa llarga, però em va servir per veure que el bé sempre acaba triomfant. L’AFA mai va arribar al poder. I els TOvers que han vingut a eEgipte a intentar dinamitar els fonaments d’un país construït a partir de la idea de llibertat tampoc ho faràn. He vingut per ajudar, i en el poc temps que porto aquí puc notar, i sé, que tots junts ens en sortirem d’aquesta. Hem sortit de pitjors, catalans, i aquest país val la pena.

Rupert Hallamer, Director.