Nous temps
Rupert Hallamer
Avui, el dia de la meva estrena com a Ministre d’Afers Exteriors d’aquesta legislatura, anuncio també el meu canvi de partit, que es va fer efectiu just ahir a la nit. Els dos factors no estan en absolut relacionats entre ells, i ara, en aquest article, intentaré esbossar el perquè.
Des que vaig arribar a aquest joc que les meves inquietuds a l’hora de fer articles i anàlisis van principalment dirigides fora del país (sense, es clar, oblidar mai el propi, com s’ha pogut comprovar); primer, als eUSA, ho feia per la poca possibilitat de prosperar políticament per a algú totalment nou en una nació tan gran i en un moment intern tan complex com s’hi estava vivint, cosa que si tot va bé tocaré en un article dintre de poc temps; i després a eEgipte ho he seguit (i seguiré) fent per tal de mantenir informada a la població i a mi mateix en aspectes interessants de l’eMón.
En aquesta legislatura, doncs, se m’ha donat la possibilitat de participar en tot allò que abans només analitzava, i això m’omple de satisfacció, orgull i ganes. Aplicaré el màxim d’acuradament possible el programa electoral afegint-hi noves propostes per a refrescar el sistema a mesura d’allò possible.
Pel que fa al meu canvi de partit, només dir que es tracta d’una decisió purament ideològica i de cap manera personal. A l’arribar a aquest país va ser Ali Gual el primer en rebre’m amb bones converses que em van ajudar decisivament a formar-me com a ciutadà, i així vaig anar directe a Free Nations.
Fets que he anat aprenent posteriorment són els que m’han fet canviar d’opinió, particularment un punt: i és que si amb prou feines podem portar-nos bé entre nosaltres, com podem permetre’ns el luxe de portar al país gent d’altres països ocupats? Si bé aquesta seria una iniciativa molt maca, ideal, ens convertiria en un país ingovernable. També atribueixo al canvi a la meva deriva reformista dels últims dies, que, per comentaris, converses i el que sigui, sembla que hagin tingut més acceptació al PPCC que al meu propi partit. A més, si sóc jo el que proposa el bipartidisme basat en voler Estat Català o Multinacional i el meu pensament nega la possibilitat de l’existència d’aquest segon, fóra incoherent que seguís sent membre de FN.
I no gaire més a dir, ja que les relacions amb els militants de FN sempre han sigut cordials i sé que independentment de tot això ho seguiran sent. Afrontaré amb il·lusió aquest mes per intentar ajudar a fer d’aquest un país millor.
Rupert Hallamer, Director
Comments
POLE!
Benvingut al PPCC! Amb la teva afiliació tots guanyem molt!
Una llàstima, i més tenint en compte que tu sempre has siugt un dels que tenien la ment més oberta, però molta sort de totes maneres!!!
Seguira tenint la ment oberta al PPCC es igual de posible que en molts altres llocs 😉
eEgipte per suposat es dels egipcis VR i dels catalans i treballarem per a intentar que cada u reba rendiment segons la seva aportació al progrés del pais. Evidentment no podem culpar tota una comunitat dels robatoris o fails d'alguns d'ells (nosaltres tenim ita declarada lladre per ella mateix i un CP incompetent com a minim i ells tenen la org que els cedirem sense un cc, probablement robat també)
En, serio, aprofiteu cada shout, missatge, tema... per a atacar...
no fer cafe, no es atacar
Benvingut al naboalisme!
es bromaaaaa xD
Respecto la teva decisió i et desitjo molt bona sort en totes les teves iniciatives.
Però no estic d'acord amb tot el que dius, penso que hi ha una confusió generalitzada amb el tema bipartidista o multinacional.
A quin bipartidisme ens referim? català? català+egipci? PPCE i FreeNations? bipartidisme al sistema de partits d' eEgipte? bipartidisme d'un Estat Català d'eEgipte?
Jo encara no ho entenc.
I multinacional segons les bases de FNP serien catalans, egipcis i qualsevol altre que volgues treballar per eEgipte, però el PPCE proclama un Estat Nacional (uninacional), tot i que tolera als egipcis mentre no facin massa soroll o directament, els ignora.
La meva aposta es per el bi-nacional, per questions ètiques, encara que els egipcis es dediquin a tocar la bandurria. Però penso que sóc l'unic o dels pocs que pensen aixi. La meva postura està molt aprop tecnicament del que proposa PPCE, amb la diferència que la d'aquests, a ulls de tothom, son TO, encara que tot ho hagin aconseguit per merits legals i propis i aprop de FNP per que no crec que els guettos (o digue-li com vulguis), funcionin per progresar..
I en quant a partits, la meva opinió es bipartidisme català, monopartit egipci i tripartit al sistema ingame de partits. Ah, i el PPCE no el considero dins d'un bipartidisme. Però be, nomes es la meva opinió 😉
votat o/
Good luck, a veure si ens portes al Tio Sam i ens fem eRics.
Per cert, dels pocs que donen explicacions lògiques.