Join the new world

Potser quimera és una paraula massa forta, però és la millor per descriure la situació de la llibertat d’eFrança; i allà no hi ha referèndum que valgui. Intentaré exposar-la el millor que pugui per al lector interessat en matèria internacional, o al simplement avorrit amb ganes de llegir alguna cosa nova.

Els eFrancesos estan completament rodejats de nacions massa potents. Si bé fa ben poc es van alliberar per complet de mans tant polaques com sèrbies, no han disposat de gaires dies de tranquil·litat; una situació que pot assemblar-se a la que vivim a eEgipte però de major magnitud, degut a la quantitat i importància de caire emundial dels països implicats.

Per una banda, tenim a ePolònia. Vella amiga i coneguda pels francesos, té el costum de passar-se per terres gales sovint; és clarament atreta, com bé diu en aquest article el CP polac, per el cautxú de Poitou Charentes, que completaria els bonus d’un país que els necessita per estar sempre a l’avantguarda econòmica i militar emundial; ja en va rapinyar uns quants d’eAlemanya, i amb aquest completarien la col·lecció.

Alhora, a ningú se li escapa que la regió de Poitou Charentes és important també en un altre aspecte; i aquest és la frontera amb Maryland, eUSA. A hores d’ara no se sap si les intencions dels polacs passen per terres americanes, però de totes maneres, com veiem en aquest article, als eUSA estan apostant per l’estabilitat. Però ja se sap com són, aquests americans; veuen una pistola i es tornen bojos.

Toca mirar cap a la Península, cap a eEspanya. Han après bé i ràpidament de prendre un rol secundari en aquesta guerra a eFrança, fent de gos saltxitxa darrere la mare polaca. En certa manera ens pot recordar a la VR, amb la Merkel, en Rajoy i tota la pesca, però no em complicaré tant la vida com per parlar d’això avui. Prenent Aquitaine han guanyat també cautxú, com ePolònia, engrandint així les seves possibilitats econòmiques. I bé, seguiran tant com puguin cap amunt, tant com ePolònia els deixi.

Finalment, eUK. Que dir dels anglesos; no poden tirar cap amunt a eNoruega perquè ePolònia els tapa, i no poden tirar cap avall per eFrança perquè allà estan els polacs. I els americans apareixeran per eIrlanda. Amb els francesos han guanyat el bonus de la fruita, però ni ells mateixos saben que fer. Veurem quins seran els seus pròxims moviments.

Està sent, però, rancúnies a part, una bona campanya de TWO. Tot i les queixes del CP d’ePolònia i altres grans barons de l’aliança sobre Plató i les seves actualitzacions, la campanya de moment va endavant. I sense haver de pagar. Esperem, però, que mentre els polacs es distreuen a eAlemanya, els francesos es deixin emportar per l’èpica de les RW. Només els queda això.

Rupert Hallamer, Director.