To the Greeks, II

Day 2,309, 08:30 • Published in Egypt Cuba • by Rupert Hallamer

A letter to all Greeks who can read.
Una carta per a tots els grecs que puguin llegir.

ENGLISH

It seems to be true that severe deafness has arrived to you, our friends, Greeks. Delphi Oracle remains abandoned, because you think you will be fine alone with yourselves (a strange kind of fetish), you will conquer all your neighbors and you will live in peace. But the only thing you must be sure and the Oracle would say to you if you could listen is what you plant now is what you will harvest later.

So, hey, destroy whatever appears to be destroyable, piss in whatever is pissable, don't let your surrounding countries a Congress, and that is what will happen to you sooner or later. Continue with your politics, based in an inexistent diplomacy, and when the moment you need to pact arrives -that will, for sure, don’t worry- nobody will want to talk. And that's another point in where you have obvious lacks; I said, previously, that you suffer from deafness, but it's also clear you can't talk, you are speechless, dumb; I don't really know if you do that or that’s what you want me to think, because your answers to my messages are silence or shitty kid-done speeches, pronounced using guttural sounds. You even didn’t told the government of Egypt the reason of liberating our regions; we had to deduce that you wanted to reset determination to prevent us having a Congress this month. You should be kind with progressive ministers, like me, that lent you a hand a bunch of times, to pact, to live in peace, a thing no other would have done, because no other will ever have the patience I’ve had with you.

Here we can see, then, the final point, that you, Greeks, probably don't; you are blind. Things are happening everywhere in this eWorld, and also in your surroundings. Alliances are being created, constantly changing, countries are switching sides, and everyone is looking to every new movement in this complex planet. But you are stuck in two postulates:

- Military politics. You don't see that things can be done differently than you do. Your imperialist behaviour will always have an international answer, so the only thing you achieve by treating your neighbors as you do is to create a feeling of hate towards your country. You really need diplomacy, and so some teachers, because you know how to pact as much as you know how to stop fighting. If, finally, you understand you need help over there, I’ll be glad to have some conversations with any of you.
- The past. You always remind me that we, the Egyptians, refused a pact last December. But what I always say is that the pact wasn’t ratified neither by the entire Egyptian government nor the Congress, so it’s soaked paper, with no value. That would have subdued Egypt to the Greek tyranny; as we knew that could be improved, we told you to renegociate. But you didn’t even wanted to listen to us. Was that it was too much work for you? And so –you say-, the events that happened this month are our fault.

I don’t recognise you. Modernisate. Recover your voice, your ears and your eyes, Greeks, because you already can fix this. But if you don't, prophecies could finally be accomplished, Greece could be conquered by a stronger country, and the entire Parthenon will only be a decoration in a foreign museum, far from where Socrates taught to speak, to listen and to see.

CATALÀ
(recomano, però, llegir-lo en anglès si és possible, ja que és en la llengua que l’he redactat i, com sabeu, sempre és millor la versió original)

Sembla ser veritat que una sordesa severa us ha arribat, amics nostres, grecs. L’Oracle de Delphi segueix abandonat, perquè penseu que estareu bé sols amb vostatres mateixos (un "fetiche" estrany), que conquerireu tots els vostres veïns i que viureu en pau. Però l’única cosa de la que hauríeu d’estar segurs i que l’Oracle us diria si poguessiu escoltar és que el que ara planteu, és el que després recollireu.

Doncs bé, destruiu tot allò que sigui destruïble, pixeu-vos en tot allò pixable, no deixeu als vostres països veïns tenir Congrés, i això és el que us passarà tard o d’hora. Continueu amb les vostres polítiques, basades en una diplomàcia inexistent, i aleshores quan necessiteu pactar –moment que arribarà, no patiu- ningú voldrà parlar amb vosaltres. I aquest és un altre punt on teniu obvis problemes; he dit abans que sofriu de sordesa, però és també clar que no podeu parlar, sou muts; no sé realment si ho sou o és el que em voleu fer creure, perquè les respostes als vostres missatges són silenci o discursos de merda fets per nens petits, pronunciats amb sons guturals. No veu ni avisar al govern d’eEgipte la raó per la que alliberàveu les nostres regions; vam haver de deduïr que volieu resetejar la determinació per a impedir-nos tenir Congrés. Haurieu de ser més amables amb ministres progressistes, com jo, que us vaig oferir la mà ben estesa un munt de vegades, per a pactar i viure en pau, una cosa que ningú altre hagués fet, perquè ningú altre mai tindrà la paciència que he tingut amb vosaltres.

Aquí podem veure, doncs, l’últim punt, que vosaltres, els grecs, probablement no veieu; sou cecs. Coses passen arreu de l’eMón, i també en els vostres voltants. Aliances que es creen, canviant constantment, i països que canvien de bàndol, i tothom mira amb detall cada nou moviment en aquest complex planeta. Però esteu encallats en dos acciomes:

- Política militar. No veieu que les coses es poden fer de maneres diferents de com les feu. El vostre comportament imperialista sempre tindrà una resposta internacional, així que l’única cosa que podeu conseguir tractant els veïns com ho feu és crear odi envers el vostre país. Necessiteu diplomàcia, i doncs professors, perquè sabeu pactar tant com sabeu deixar de lluitar. Si, finalment, compreneu que necessiteu ajuda, estaré orgullós de parlar amb qualsevol de vosaltres.
- El passat. Sempre em recordeu que nosaltres, els egipcis, vam refusar el pacte del passat desembre. Però el que sempre dic és que aquell pacte no va ser ratificat per el govern sencer ni pel Congrés, sent paper mullat, sense valor. Ens hagués posat l’etiqueta de colònia grega, viuriem sota la seva tirania; com sabiem que era millorable, us vam dir de renegociar. Però no veu voler ni escoltar-nos. Era perquè era massa feina per vosaltres? Així –dieu-, els events d’aquest mes són culpa nostra.

No us reconec. Modernitzeu-vos. Recupereu la veu, les orelles i els ulls, grecs, perquè encara esteu a temps d’arreglar-ho. Però si no ho feu, les profecies es podrien complir, Grècia podria ser conquerida per un país més fort, i el Partenó sencer serà només decoració en un museu estranger, lluny d’on Sòcrates ensenyava a parlar, escoltar i veure.

Rupert Hallamer, Director