Reflexions sobre el joc

Day 2,470, 09:45 Published in Egypt Cuba by mundus finaes

Quan decideixes entrar a E-Republik, després d'unes quantes pressions d'un col.lega en un moment d'avorriment fa bona pinta. Te'l mires, veus que hi ha bastantes coses a fer i et van sortint unes missions divertides que intentes fer de la manera més “a saco” que pots (primera errada de novell). Després ve aquell moment on intentes captar tota l'essència del joc i mires tutorials, demanes consells i preguntes (sense parar). E-republik pot semblar un joc avorrit, de fet moltes vegades ho és ja que voldries fer moltes més coses de les que se't permeten en un únic dia. Però un cop passes aquestes primeres setmanes i segueixes t'hi enganxes.

Aleshores intentes anar una mica més enllà i implicar-te en la política, busques catalans arreu del món i et trobes en un petit país de l'altre riba de la mediterrània. Veus que tampoc pots fer massa, ja que el joc no t'ho permet i quantes vegades odies a Plató per no posar-t'ho més fàcil i esperes unes missions o algun regalet per aquells que acabem de començar, però poques vegades arribes. Maleeixes i no entens com és que gent que porta el mateix temps que tu té tants golds i pot fer tantes coses, però ho assumeixes amb perfil conformista i segueixes jugant amb la fermesa d'anar fent el teu imperi passet a passet.

Doncs això un primer article d'un diari que no sap on vol anar ni si servirà per alguna cosa.

Feu els vostres comentaris!