Verbositats

Day 2,666, 11:02 • Published in Egypt Cuba • by Rupert Hallamer

Hauriem d’alegrar-nos de tot això. Portem buscant-ho temps. Per fi aquest país comença a ser normal.

Bé, normal a estones. Alguns aspectes fan olor a antic, com a biblioteca plena de manuscrits d’algun palau perdut per l’Empordà. Hem d’acostumar-nos a tenir ideologies diferents imperant en el nostre sistema polític; si aquest el basem, en canvi, en ressentiments personals i en acusacions més històriques que cap altra cosa no avançarem, i perpetuarem un Estat que s’assembla perillosament a la URSS, amb el seu sistema de partit únic i el KGB. Si bé és cert allò que diu Orwell a 1984, que “qui controla el passat controla el futur”, si no començem a perdonar correm el perill de convertir-nos, sense voler-ho i sense cap cop d’estat declarat, en allò pel que hem lluitat en contra recentment. Només així arribarem a ser normals del tot com a país (que ja de per si no ho és per raons òbvies) i progressar cap a un millor enteniment entre totes les parts.

A partir d’aquí, el nou partit. Com podeu veure, s’anomena “Casa Gran dels Catalans”. Això ja, de per sí, implica moltes coses:

- Transversalitat en el ideari. I és que tenim una ideologia molt variada que, fora d’enfrentar-nos, enriqueix el nostre discurs i volem que, per extensió, enriqueixi el país.

- Obert a tot. Perquè no? El diàleg ha de ser sempre present; hi ha aspectes, però, amb els que no es pot jugar, els quals crec que els he deixat prou clars en l’inici de l’article.

- Democràtic i anti-totallòquenosiguideciditpelpoble. Després de llegir això, torneu a agafar aire. A vegades va bé fer exercicis d’aquests per a millorar la respiració i, fins i tot, per a augmentar la nostra sensació de tranquil·litat, que fa falta. I bé, trobo que ja s’entén el que vol dir, oi?

Sí, Montserrati és l’actual PP. I sí, tot i la que ha caigut, seguim donant-li suport. La qüestió passa per analitzar la culpabilitat dels fets que han dut a la seva criminalització. Es diu que tot va començar quan, essent MoI, no va avisar de postular la candidatura del PPCC per a les eleccions presidencials. Deixant de banda que personalment trobi ridícul que el MoI tingui aquesta funció, ja que suposa adquirir competències pròpies del president del PPCC, trobo que d’aquí a haver robat el tresor públic estatal o haver estat còmplice actiu de tal cosa hi ha un abisme que estem saltejant amb potser massa llibertat.

Us posaré un exemple:

Messi, de tant en tant, erra penalties. És normal, és humà (o això diuen), no? Montserrati, des del punt de vista més alineat amb aquells que el van deposar del càrrec, va fer dues coses: fallar un penalti i discutir amb l’entrenador. També ho ha fet, el bo d’en Leo.

I tot i això, el seguim estimant com a jugador. Les coses han estat arreglades entre ells actuant com a equip que el Barça és (per posar un exemple, si ets perico no t’empr... Bé, si ets perico realment me la porta fluixa. A segona!). Ningú del Barça ha sortit dient que en Messi roba (defrauda a Hisenda, i de veritat creieu que ell, amb la pinta de intel·ligentot que té, és capaç de dur a terme tal maniobra econòmica?) sense més proves que les paraules, i tampoc ho hem de fer amb Montserrati. Crear aquests odis personals aquí dins només ens durà a la ruïna.

Per això presentem aquesta alternativa política i ideològica per l’Egipte català. No busquem tres peus al gat, que no cal. No deixem que l’Estat que hem construït entre tots ens engoleixi.

Rupert Hallamer, Director