De la broma

Day 2,417, 10:52 • Published in Egypt Cuba • by Rupert Hallamer

Si tot això fos real i a un historiador li donés per estudiar el nostre eEgipte (el planyo), sens dubte l'època actual seria vista com a fosca, de decadència. És evident i ningú ho pot negar, ja que tots en som conscients. Cert és que hem aconseguit algunes coses que estan prou bé, però som 4 o 5 (i dic aquestes xifres per dir un nombre, no perquè sigui així realment) que treuen la neu amb petites paletes de platja de sobre l'Estat Català d'eEgipte, mentre una contínua allau des del cel fa la feina cada cop més dura.

Quin és el motiu d'estar com estem? Porto temps deslligant nusos per a seguir un fil clar que em porti a l'entrallat de l'assumpte. I bé, jo pensava: És tot això degut a la exasperant dominació grega? Ben cert és que aquesta, encara que ens hi posem amb tot l'esforç del món, sembla no voler marxar; però sóc del parer de que no és l'arrel del problema: l'únic que fa és agravar-lo; accentua la inactivitat i les poques ganes provocades per nosaltres mateixos. Perquè el problema no és Grècia, som nosaltres.

És ara, senyors, quan comença l'habitual reguertòlia de diatribes d'una banda a l'altra, allò que per aquí anomenen tiramerdisme. Val a dir que ambdós bàndols utilitzen arguments vàlids (que no dic que estigui d'acord amb un o altre; exposo el més objectivament possible), però tot això que ens diem mai portarà a cap lloc, sinó que simplement eliminarà a una de les faccions. Pocs que som, i realment volem matar-nos entre nosaltres?

I ara encara diré més, encara m'arriscaré més: la reconciliació és possible. Dic això partint del fet de que els arguments d'una i altra part no només són vàlids d'exposar, sinó que tenen també resposta, si la busquem objectivament. Avui estic crescut. Mireu-ho bé, penseu; posaré, fins i tot, exemples reals. Em mullaré! No diré noms però, no vaig tan begut:

- Dos controlen el sistema ells sols i no ens deixen participar. -> No s'ha de deixar de provar-ho! Si s'aporta un pla més beneficiós pel país que els rivals, això es veurà, segur!

- Ens han robat dos cops. -> Sí, i s'ha de castigar durament si es tenen les proves suficients de tal cosa. El que no es pot fer és criminalitzar un grup sencer, o apartar aquest de la política. Som pocs, hem d'estar units.

Fins aquí bé? N'he dit una de cadascú, i crec que es podrien arribar a acceptar, aquestes respostes, oi? Val doncs, així que ens queda? Potser és l'alcohol que no em deixa veure clar avui, i si és això, perdoneu-me, però fora d'aquestes dues frases recremades tant per uns com per altres, que més ens separa? Diferències polítiques? Però, que no es tracta d'això, el joc? És evident que tots tenim diferents concepcions sobre com hem de dur el país... Coi, per molt allunyades que siguin les posicions, si ho intentem ens podrem entendre. Fora de tot l'exposat, fa oloreta a coses personals. Pel que fa això, us diria que per els temps que passa aquest país, allò ideal seria que les deixem fora i treballem junts per un ePaís que va de pet al pou.

Crec que he estat prou clar, avui. Podem entendre'ns, falta voluntat, i si aquesta no arriba Egipte marxarà de les nostres mans, el somni català s'esvairà. Establim ponts, ponts, ponts ben llargs, o serem quatre i el gat. Potser hagués estat més útil un NIC entre catalans que no pas amb els egipcis... Deixeu-me malament, siusplau! Demostrem, d'una vegada per totes, que podem dur un país amb maduresa, sense insults ni queixes de nen de 3 anys (i dic 3 perquè... Bé, no sé ni que dic, el vodka)! Si nosaltres creixem, el país farà el mateix! I més ara que, si tot va bé, i que sonin les campanes, Xile ens alliberarà dels grecs (no rigueu, sempre hi ha esperança).

Rupert Hallamer, Director